Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 23
16 DE GENER 2012

Món


Separar-se d'Itàlia?

Reinhard Olt

La crisi italiana i la de l’euro fan reviure a Sudtirol el debat sobre l’autodeterminació

La crisi del deute dels Estats de la UE porta conseqüències, per a molts ocultes, al marge de l'àmbit financer. En la penombra, imperceptible per a l’opinió pública europea, s’obre, novament, al sud del Brenner (1) la controvèrsia sobre si la meitat meridional del Tirol, annexionada a Itàlia després de la Gran Guerra 1914-18 pel tractat de pau de St.Germain-en-Laye, ha de seguir dins l’Estat italià o ha de buscar un nou àmbit de futur.

Quan es va produir la reunificació alemanya es generà un seriós debat sobre si els sudtirolesos (fent ús del dret d’autodeterminació) podien decidir si el seu país, integrat encara dins Itàlia com a província autònoma Bozen-Sudtirol (2), havia de cercar primerament una solució com a Estat lliure i, més tard o bé al mateix temps, reintegrar-se a Àustria i unir-se altra vegada amb el Nordtirol.

El 2009 aquest moviment va agafar un nou impuls amb motiu de les festes a la memòria d’Andreas Hofer, l’heroi nacional tirolès de la revolució del 1809. La posició de les forces polítiques determinants de Bozen, Innsbruck i Viena (3) (contràries al punt de vista italià) era que amb l’entrada d’Àustria a la UE (1996) i la supressió de fronteres (tractat de Schengen) el Brenner perdia el seu caràcter de “frontera injusta”. Suprimits els controls fronterers i col·laborant els governs nacionals i regionals, tornava a créixer en unió amb allò d'on havia estat separat. La unitat del Tirol es referma amb la seva europeatització.

Ara bé, el SVP (4), que ha governat sense interrupció el Sudtirol des de 1945, en lloc de recórrer al dret d’autodeterminació (incorporat recentment al seu programa de partit)  i cercar una solució com a Estat lliure o bé reunificat amb el Tirol del Nord (proposta dels partits d’oposició als Parlaments d’Innsbruck i Viena) es decantà per la “dinamització de la seva autonomia”.

Avui la situació és tota una altra. No perquè el SVP hagi canviat de manera de pensar, sin& oacute; perquè el partit ha perdut la seva capacitat d’irradiació i la seva posició al Parlament sudtirolès s’ha afeblit des de les eleccions del 2008, on té només 18 dels 35 escons. De tant en tant busca compromisos amb partits italians, en els que abans mai no hauria pensat, i que generen en la població una reacció de suport cada vegada més gran als partits de l’oposició de parla alemanya i a les aspiracions d’ autodeterminació.

La tendència s’ha refermat degut a un escàndol de la principal empresa sudtirolesa d’energia (SEL AG) que ha perjudicat el SVP per les connexions personals implicades. En la qüestió del futur del país ja s’ha dit que els partits “alemanys“ de l’oposició (“Liberals” amb 5 escons, “Llibertat sudtirolesa“ amb 2 escons i ”Unió per Sudtirol“ amb 1 escó, propugnen un ”Estat lliure de Sudtirol“ o la “tornada a la pàtria austríaca“. En tot cas, pel damunt de matisos polítics i de picabaralles ocasionals, els uneix la idea fonamental de separar-se de Roma.

Al darrere d’aquestes reclamacions s’hi arrenglera també una gran part de les associacions de tiradors (5) (políticament neutrals), entitats amb una llarga tradició a les dues parts del país tirolès i que han demostrat sempre la seva lleialtat a la pàtria des de que el decret de l’emperador Maximilià va codificar el 1511 les llibertats dels estaments del Tirol. A aquestes llibertats s’hi refereixen tots els partits tirolesos, menys els italians i els verds “interètnics“.

Aquestes tendències separatistes troben un gran ressò en la joventut sudtirolesa i, fins i tot, en les associacions econòmiques: l'opció d’un “Sudtirol fora d’Itàlia“, independent i decidit, ja no és pas rebutjada. Gent del comerç, del turisme, de la indústria i dels oficis manuals parlen obertament de que “com més grossa es fa la crisi italiana“ més volen buscar “una altra orientació“ pel seu futur empresarial. No pocs d’ells inverteixen cada vegada més els seus diners a Àustria i a Alemanya.

L’objectiu de “no deixar-se absorbir per la crisi italiana“ s’expressa també en una decisió recent del parlament sudtirolès en el sentit que s’oposarà a qualsevol càrrega o retallada dels drets adquirits que vingui de les disposicions d’estalvi del govern italià. Per l'oposició, això és massa poc i demana el cop decisiu d’alliberament. I al Parlament de Viena, el FPÖ (6) proclama que Àustria ha de donar als sudtirolesos “la possibilitat d’escapar-se del remolí engolidor italià“.

Una primera possibilitat és la concessió de la nacionalitat austríaca als sudtirolesos. A Viena i a Bozen es fa referència a l’exemple hongarès: Budapest atorga la nacionalitat hongaresa a tots els habitants d’altres països que la demanin, si poden acreditar la seva ètnia hongaresa. Aquest punt és objecte de controvèrsia a la UE i el ministeri austríac de l’Interior hi veu dificultats. Però en un estudi de l’expert jurista d’Innsbruck, Günther Obwexer, i en el dictamen del servei constitucional de l’oficina del cap de govern federal es considera factible una adaptació de les lleis de manera que possibilitin la concessió de doble nacionalitat si hi ha una iniciativa civil que ho demani amb el suport mínim de 22.000 firmes. Si & eacute;s així, diuen els partits de l’oposició, la qüestió de la concessió de la doble nacionalitat només és una qüestió de voluntat política, que no veuen ni en el SVP ni en el govern federal de Viena.

Fa poc els de la “Llibertat Sudtirolesa“ van organitzar al municipi d’Ahrntal -que comprèn diversos poblets i té poc menys de sis mil habitants- un “referèndum sobre l’ autodeterminació“. El 95% dels que hi van participar es van pronunciar per l’exigència i l’aplicació del dret a autodeterminar-se. Una participació del 31 % del cens no es pot considerar representativa, tant més quant els resultats de la consulta es corresponen gairebé exactament als obtinguts en les eleccions anteriors del partit organitzador en aquell municipi, cosa que fa suposar que només hi van participar els adeptes del mateix partit. Però per més discutible que pugui ser el resultat seria una lleugeresa el negligir-lo, ja que efectivament té el caràcter d’un baròmetre de l’opinió pública.

Si la crisi s’aguditzés amb conseqüències per l’euro, cosa que comportaria per Itàlia un fracàs de la política d’estabilització fiscal i econòmica, i si en aquestes condicions, tots els partits opositors junts organitzessin un referèndum a tot el territori del Sudtirol, el partit al govern regional (SVP), no podria evitar veure’s arrossegat en direcció a la ”separació de Roma“.

El SVP no es podria emparar en l’excusa de què les premisses per la separació s’han de basar en què el govern italià no respecti tractats internacionals i que Àustria es posi al darrere del moviment d’emancipació del Sudtirol. Els dos factors no són tan irreals com pot semblar.

El respecte de Roma pels tractats amb les autoritats de Bozen no és gaire sòlid i a Àustria, si la coalició governamental de SPÖ i ÖVP (7) segueix la seva política actual, pot passar que, a mitjà termini, facin possible l’accés a la presidència d’un nou govern del cap dels liberals del FPÖ, Heinz-Christian Strache. Aquest ha estat fa poc al Sudtirol i ha manifestat “el seu suport incondicional a l’autodeterminació“.

Si al SVP, en aquest procés d’efervescència política, no se li ocorre altra cosa que proclamar “la completa autonomia“ (amb la qual cosa reconeix que la que han tingut fins ara només era parcial o a mitges) es pot trobar amb una sorpresa inesperada.

 

NOTES DEL TRADUCTOR:
(1) El port alpí de muntanya que separa els dos Tirols, és a dir la frontera actual entre Àustria i Itàlia.
(2) Bozen és la capital sudtirolesa que els italians anomenen Bolzano.
(3) És a dir: al Sudtirol, al Nordtirol i al govern austríac
(4) SPV: SüdtirolerVolkspaartei, Partit Popular del Sudtirol. Representa la majoria de la població sudtirolesa de parla alemanya.
(5) Les associacions de tiradors van néixer a Alemanya i a Austria com a organitzacions civils de defensa, de manera semblant als sometents catalans.
(6) FPÖ: Freiheitliche Partei Österreichs = Partit liberal àustriac.
(7) Socialistes i conservadors.


Article publicat al Frankfurter Allgemeine Zeitung el 16/12/2011
Traduït per Pere Grau i Rovira

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats