Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 22
15 DE DESEMBRE 2011

Sobirania & pensament


Your Scotland, your future

Xavier Solano

"Scotland Forward" és el nom que ha pres la campanya pel SÍ de cara al referèndum per la independència que finalment tindrà lloc a Escòcia entre el 2014 i el 2016. Aquesta organització, ara fa poc, ha publicat un llibret titulat "La teva Escòcia, el teu futur" on explica perquè la independència és una oportunitat per millorar l'economia i el nivell de vida dels escocesos.

Tal com diu el Primer Ministre escocès, el Sr. Alex Salmond:

La meva passió no és creuar una línia constitucional imaginaria en el futur i pensar – hem guanyat la carrera. Perquè el meu repte no és la constitució, sin& oacute; el poble. El meu objectiu és, ha estat i sempre serà oferir una societat millor al poble d’Escòcia. Ens calen tots els poders per aconseguir aquest objectiu però la gent està per sobre dels poders, el poble per davant de la constitució, els nens abans que l’estat”.

Actualment, el Govern escocès pateix un espoli econòmic per part de Londres, sobretot respecte als impostos derivats de la multimilionària indústria del petroli al mar del Nord. A més, també pateixen una seriosa restricció i reducció pressupostària per part de Londres d’ençà que els independentistes van guanyar les eleccions el 2007. I tanmateix, malgrat tots aquests obstacles, l’executiu escocès està aconseguint fites remarcables. Entre elles, el manteniment de la taxa d'atur per sota del 8% (per sota de la taxa britànica, tot i que Escòcia fa trenta anys que té un creixement econòmic inferior a la mitjana britànica i europea), o una ampliació remarcable de l'estat del benestar pels seus ciutadans.

La darrera mesura anunciada pel govern escocès és la inversió de 70.000 milions de lliures per impulsar l’economia escocesa en els propers vint anys tot finançant infrastructures claus. Aquesta xifra és important perquè representa més del doble de tot el pressupost anual de la Generalitat de Catalunya. Òbviament no tots els recursos vindran del govern, el sector privat hi jugarà un paper important però aquest govern té l’ambició i la professionalitat necessària per tirar endavant una iniciativa d’aquestes dimensions. A tot això, cal afegir que aquesta setmana el Primer Ministre escocès es troba de visita oficial a la Xina mantenint reunions amb el viceprimer ministre d’aquesta superpotència i promocionant la indústria escocesa, entre elles la del whisky, que representa el 25% del total d’exportacions de menjar i beure de tot el Regne Unit.

Així doncs, com carai s'ho fan els escocesos per tirar endavant totes aquestes mesures, tenir aquests nivells d'influència internacional i aconseguir resultats tan satisfactoris en moments tan complicats? La resposta no és fàcil, però per entendre-ho cal observar que han començat per estructurar la societat al voltant dels valors meritocràtics, és a dir, només els millors assoleixen posicions de responsabilitat (incloent-hi les estructures de govern i dels mateixos partits polítics). D'altra banda, cal afegir que tenen uns índexs de corrupció gairebé inexistents i que en aquest país es treballa de manera més eficient que no pas a Catalunya.

Per posar un exemple d’això darrer, diré que a Escòcia no es treballen més hores que a Catalunya. Ara bé, de 9,00h a 17,00h tothom treballa, i ho fan de valent. Els índexs de productivitat per treballador i hora són extraordinàriament superiors als índexs de Catalunya. Personalment, sempre admiraré el fet que quan era delegat del Govern de Catalunya al Regne Unit hi havia ministres escocesos que em responien els mails en una mitjana d’entre mitja hora i dues hores, encara que estiguessin als Estats Units en visita oficial. Per l'altra banda, les meves comunicacions amb el Govern de la Generalitat eren molt diferents, no ja a nivell de conseller, ni de secretari, sinó a nivells inferiors, on trigava setmanes a rebre resposte, això si en rebia cap.

Amb tot, Catalunya t& eacute; un potencial absolutament espectacular. Tenim un talent que molts països pagarien per tenir. I malgrat que encara ens podríem considerar una realitat capdavantera a nivell espanyol, som ben poca cosa en comparació la resta de països capdavanters a Europa i a la resta del món occidental.

Cal fer una reflexió profunda del nostre sistema, ja obsolet, i no tenir por a reformar el sector públic i introduir-hi esquemes meritocràtics i sistemes d’objectius d'eficiència clarament mesurables, tal i com fa gran part del sector privat. Només així els millors podran treure'ns d'aquest forat i posar-nos allà on ens pertoca estar i on ens mereixem arribar.

Ara bé, també és evident que per millorar la Catalunya de tots ens hem de desfer del dèficit fiscal insuportable que patim i, òbviament, hem de tenir les mans lliures per prendre totes les decisions que calguin, sense estatuts, ni constitucions espanyoles ni tribunals que ens ho impedeixin.

Per esdevenir un dels millors països del món, hem de treballar, hem de canviar i hem de creure en nosaltres mateixos. I en aquest procés, és necessari esdevenir un estat independent amb la capacitat de treballar i cooperar amb els nostres veïns espanyols, francesos, andorrans, així com amb la resta de la UE i del nord africà. Cada dia que passa perdem oportunitats i renunciem a ser el que realment podríem ser, un país capdavanter.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats