Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 21
15 DE NOVEMBRE 2011

Sobirania & pensament


La City de Londres

La taxa Tobin

Lluís Bonet

Els informatius i la premsa de finals de setembre ens anuncien el nou impost que la Comissió de la UE es planteja implantar. Preveu  recaptar  55.000 M €/any.

Per tal de situar-nos cal indicar que el pressupost d’ingressos de la UE (2009) ha estat de 108.909 M € (1% aprox. del PIB de la UE-27). Per tant la nova taxa representaria incrementar els recursos disponibles en més del 50% (el nou pressupost se situaria en el 1,5% del PIB de la UE-27).

Els arguments del president de la Comissió Europea, Durao Barroso:

"És hora de que el sector financer aporti una contribució a la lluita contra la crisi. Durant els darrers anys els estats membres, els contribuents, han donat ajuda i garanties per valor de 4,6 bilions € al sector financer (83 vegades la recaptació anual prevista per al nou impost). Hem arribat al moment de que el sector financer retorni la contribució a la societat. És una qüestió de justícia. Si els nostres agricultors, els nostres treballadors, si tots els sectors de l’economia, des de la indústria als serveis, paguen la seva contribució a la societat, el sector bancari també ha d’aportar la seva contribució a la societat”.

Proposta:

  • taxar amb un 0,1% les transaccions financeres amb accions o bons
  • taxar amb un 0,01% les operacions amb productes financers derivats

Aquesta mesura ha rebut el nom de taxa Tobin.

James Tobin:

Inicialment la taxa Tobin es va plantejar con un impost a aplicar sobre les transaccions de divises a curt termini dels mercats financers de tot el món.

James Tobin (premi Nobel d’economia del 1981) va proposar aquesta taxa el 1971.

Cal recordar que el mateix any (agost del 1971) el president Richard Nixon, va eliminar la convertibilitat entre el dòlar i l’or. Per aquest motiu les monedes nacionals varen entrar en un sistema de paritats variables que propiciava l’especulació. Van quedar anul·lats els pactes monetaris establerts a la Conferència de Bretton Woods (1944) i  les normes de regulació financera de la Llei Glass-Steagall (separació de la banca de dipòsits i la banca d’inversió). Finalment es derogà l’any 1999.

James Tobin va plantejar la seva taxa com un instrument per afavorir la regulació internacional, tendent a reduir els moviments de capitals especulatius. Proposà que els recursos aconseguits es destinessin a promoure el creixement de les economies poc desenvolupades. Amb la nova situació els Estats quedarien afeblits en front de l’enfortiment dels qui dominessin el món de les finances. La gran especulació estava servida.

Recentment el Vaticà s’ha mostrat partidari de l’aplicació d’ aquesta taxa.

L’especulació financera:

La quantitat de diner (en les diferents modalitats) que circula pel món és molt superior al  PIB mundial agregat, és a dir a la riquesa mundial generada durant un any. Es valora que aquesta massa de diner (actius financers internacionals) és sis vegades superior al PIB mundial (41,7 bilions €). Aquesta dada ens permet intuir la dimensió del volum dels capitals dedicats a activitats especulatives. Tot i que bona part de les operacions corresponen a inversions legítimes, d’altres són clarament especulatives. Els mercats financers negocien diàriament per una quantia superior al bilió de dòlars. Bona part de les operacions s’efectuen a curt termini, fins i tot en hores, movent quantitats importants de diners. El profit d’aquestes operacions és el resultat d’un marge percentual, en ocasions discret, aplicat sobre grans quantitats de diner invertit.

El fet d’imposar una taxa percentual sobre la quantia d’aquestes transaccions especulatives representa un element dissuasori orientat a frenar-les.

"Si hi ha un àrbitre en l’economia mundial, són els mercats. Però no es tracta, com en l’esport, d’un jutge imparcial, sinó mes aviat d’un àrbitre que estableix les regles que més li interessen" diu Joaquim Muns. Amb aquesta frase és suficient per entendre el fons del problema.

Cal no oblidar que els de 55.000 M € representa el 1.2% de les quantitats (aportacions dineràries i avals) posades a disposició dels mercats financers pels organismes públics de la UE (Banc Central Europeu).

És previsible que es presentin grans dificultats per prosperar en l’aplicació de la taxa que promou el Sr. Durao Barroso.

L’oposició del Regne Unit:

L’ocasió d’avançar en la introducció de la taxa que comentem, la va tenir Rodríguez Zapatero (maig del 2010) coincidint amb la presidència espanyola de la UE. Gordon Brown, que tenia davant unes eleccions amb totes les enquestes indicant resultats contraris als seus interessos,  va demanar-li que, de moment i fins que no passessin les eleccions, no se’n parlés de tema. No calia afegir més llenya al foc amb nous arguments que incomodessin a la tot poderosa City. Cal no oblidar que Gordon Brown presidia un govern laborista, pròxim als partits socialistes europeus i, per tant, a l’aplicació de polítiques fiscals considerades de caràcter progressista. El president del govern espanyol silencià  el tema. Brown va perdre les eleccions i cedí el lloc de primer ministre al partit conservador. Ara amb un govern conservador no volen ni sentir-ne parlar.

A la City de Londres es concentra el percentatge més elevat, amb molta diferència, de les transaccions que es realitzen a Europa i que ara es pretén taxar. És el seu gran negoci. És la principal cadena de transmissió dels interessos dels grans capitals especulatius de tot el món, els mercats. Un nexe que treballa amb tots els paradisos fiscals del món.

Els mercats estan condicionant l’actuació d’uns governs fortament endeutats. La seva actuació detrau una important quantitat de recursos, via interessos del deute públic, necessaris per afavorir la reactivaci& oacute; econòmica i evitar el risc d’entrar en recessió.

Molts dels funcionaris de màxim nivell dels organismes internacionals i governs, tenen una forta vinculació personal amb entitats financeres  de forta incidència en la gestió dels fons especulatius. La seva vinculació a les més importants agències de qualificació del risc és coneguda, les tres més importants als EEUU (documental, Inside Job).

Cal observar que la UE es planteja la implantació d’aquesta taxa com un instrument recaptatori, en un moment que cal enfortir les seves estructures per  fer-la operativa, en què els països socis tenen fortes dificultats econòmiques (alguns extremes) i  que, per tant, no es poden plantejar una puja d’impostos a la població. Es desvirtua la intencionalitat inicial de JamesTobin, reguladora al servei del creixement econòmic dels pobles.

La manca de voluntat política, com a conseqüència dels interessos dominants, ha barrat el pas, fins al dia d’avui, a l’aplicació de la taxa Tobin.

Ara sembla que serà molt difícil que tiri endavant, però cal intentar-ho.

De moment l’aplicació d’aquesta taxa es planteja per al 2014.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats