Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 21
15 DE NOVEMBRE 2011

Sobirania & pensament


Carnet d'adhesió a l'Assemblea de Catalunya

En el 40è aniversari de l'Assemblea de Catalunya

Joan Vallvé

El 7 de novembre d'enguany s'escau el quarantè aniversari de l'Assemblea de Catalunya. Concretament de la sessió que va tenir lloc en plena dictadura franquista a l'església de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona. La convocatòria havia estat feta per la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que agrupava les organitzacions clandestines dels partits polítics, des del PSUC fins a UDC, passant per ERC, el Front Nacional de Catalunya i el MSC (Moviment Socialista de Catalunya).

A l'Assemblea del dia 7 de novembre es varen aplegar al voltant de tres-centes persones i a part dels representants dels partits polítics, hi havia els de les organitzacions sindicals, associacions de professionals, grups cristians i molta representació de grups comarcals que havien treballat en la preparació de la mateixa Assemblea de Catalunya. Es va aprovar un comunicat final que es concretava en quatre punts:

  1. Amnistia general per a tots el presos i exiliats polítics.
  2. Exercici de les llibertats democràtiques fonamentals.
  3. Restabliment provisional de les institucions configurades a l'Estatut d'Autonomia de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i la via del dret d'autodeterminació.
  4. Coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.

De fet el lema que va resumir l'esperit i la voluntat de l'Assemblea de Catalunya va ser el de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".

Han passat 40 anys. Em pregunto: ¿després de 34 anys de les primeres eleccions democràtiques a l'estat, i de 31 anys després de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, on queda el resultat d'aquells principis de l'Assemblea del 1971?

La reunió de 1971 va tenir continuïtat i les concentracions que s'organitzaren a Ripoll, Sant Cugat i Vic, els anys 1972 i 1973 en foren testimoni, també ho fou la detenció per la policia de part dels reunits a la parròquia de Maria Mitjancera de Barcelona. Al febrer de 1976, diverses manifestacions foren reprimides per la policia als carrers de Barcelona.

Després de quaranta anys podem afirmar que aquella "coordinació entre tots els pobles peninsulars" que recomanava l'Assemblea no ha portat a que Catalunya vegi reconeguda la seva identitat i encara menys el seu dret d'autodeterminació. Durant 31 anys les anomenades Lleis Orgàniques, Lleis de Base de l'estat, les sentències del Tribunal Constitucional, l'espoli econòmic de Catalunya, sense cap paral·lel a Europa, tots aquests fets ens han portat a reconsiderar els fruits que esperàvem obtenir després de l'Assemblea de 1971.

Potser si aleshores haguéssim fet una lectura més realista i menys romàntica del que havia estat la segona República Espanyola: la discussió i la retallada de l'Estatut de Núria, l'alentiment dels traspassos de serveis, la sentència de la llei de Contractes de Conreu, el Bienni Negre, la correspondència entre Negrín i Companys durant la guerra. Potser, si ho haguéssim fet,  no hauríem estat tan ingenus sobre el que haurien pogut ser els resultats de l'Assemblea pel que fa al tracte d'Espanya envers Catalunya.

En tot cas, al mateix Passeig de Gràcia on hi hagueren les manifestacions de febrer de 1976 i s'hi cridava: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" 34 anys més tard, el 10 de juliol del 2010, la pancarta de la manifestació convocada per Òmnium Cultural deia: "Som una nació. Nosaltres decidim". Els centenars de milers de persones que omplien el passeig ho simplificaven, el crit era clar: "Independència".

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats