Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 21
15 DE NOVEMBRE 2011

1a Conferència sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011


Fotos: Irina González

L'endemà del dia "D"

Quim Torra

Només a Europa, en els últims 100 anys, s’han creat 29 nous Estats. Sovint, absorts en la nostra particular situació, els catalans tendim a oblidar que el procés que Catalunya vol endegar no és especial, ni únic, sinó que molts d’altres ja ho han fet abans.

Però ja no som al 14 d’abril de 1931 quan Francesc Macià des d’un balcó va proclamar la República Catalana, que després hauria de convertir-se en una autonòmica institució, la Generalitat de Catalunya. Avui, el 2011, el món és un món global, que viu en xarxa, més interdependent que mai. Per tant, el nostre tauler de joc ja no és Espanya i la seva constitució, sinó el món mateix i les  regles que el regulen. Per alguna cosa hem passat d’un catalanisme que aspirava a federar-se amb Espanya a un independentisme que aspira a federar-se amb el món. La perspectiva, doncs, canvia, i si el tauler de joc és el món, aleshores el que ens cal és tenir en compte què és el que hi està passant.

Des de la decisió del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia de 22 de juliol de 2010 sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo, res no pot tornar a ser com era abans: “El tribunal estima que el dret internacional general no comporta cap prohibició aplicable a les declaracions d'independència. En conseqüència, conclou que la declaració d'independència del 17 de febrer de 2008 [data en què el Parlament de Kosovo va aprovar la independència] no ha violat el dret internacional general”.

No tenir en compte, a aquestes alçades, el canvi substancial que ha suposat la decisió sobre Kosovo és no jugar amb totes les cartes a sobre de la taula. El missatge avui és molt clar: unilateralisme, democràcia i pacifisme. Aquest és el factor nou que ho canvia tot: contra la legalitat interna, democràcia; contra la sobirania estatal, cobertura internacional; contra una Constitució, una altra Constitució. I sempre respectant les regles del joc.

Però no serà gens senzill. Cap país que s’ha independitzat, fins en els casos de mutu acord, no ho ha tingut gens senzill. No n’hi ha prou de declarar-se independent, cal, a més a més, construir un Estat. I, en els casos de separació sense acord, aconseguir el reconeixement internacional esdevé clau.

A aquesta idea de com es construeix un estat ens plau dedicar aquesta primera Conferència Internacional sobre el Dret d’Autodeterminació de Catalunya. En uns moments en què el país bull i es planteja el seu futur, des de Sobirania i Justícia volem aportar una nova reflexió, tècnica i acadèmica, per a començar a obrir el debat de quins hauran de ser els gran eixos de reflexió que caldrà tenir en compte el dia “D +1”, l’endemà de la independència, quan s’hagi de negociar amb Espanya els acords de separació.

L’independentisme català porta guanyades unes quantes batalles. La del seus fonaments històrics, la de la seva “justícia”, la del desequilibri fiscal, la de l’espoli insuportable, fins i tot la de les conseqüències del boicot econòmic que Espanya pogués plantejar en el supòsit d’una secessió. Totes aquestes batalles s’han guanyat per la força dels arguments i per uns estudis rigorosos i unes anàlisis detallades. Felicitem-nos-en, hem guanyat molt terreny i ens ha permès anar eixamplant el nostre terreny. Ara ens cal guanyar en altres fronts. Al nostre entendre, el més important, el de guanyar transparència sobre el procés en sí, sobre les “negociacions” que Espanya i Catalunya hauran de tenir per tal de determinar les decisions jurídiques i econòmiques a fer per separar-se.

És un goig i un gran honor el panell de conferenciants que han acceptat la invitació que ja fa uns mesos vam trametre’ls. Tots ells són professors i professionals de prestigi, testimonis de primera mà i experts en els processos de separació. No vull allargar-me, perquè tenen el CV en la documentació que els hem entregat, però sí voldria fer una breu pinzellada.

El Dr. Charles Ehrlich, estudiós de la nostra història i de la nostra cultura, autor d’un memorable assaig sobre la Lliga Catalanista, va participar en la delegació de l’ONU que va posar les bases dels acords de separació entre Kosovo i Sèrbia. En la seva ponència, s’abordarà el tema de la construcció tècnica d’un Estat.

Mrs. Ana Stanic, advocada, ens parlarà de com van negociar Iugoslàvia i Eslovènia el seus acords, vist des del punt de vista econòmic. Una ponència clau per conèixer el balanç i els comptes de pèrdues i guanys que tota secessió comporta per als dos països involucrats.

El professor Patrick Dumberry, des del seu coneixement del dret internacional, analitzarà les conseqüències jurídiques que podria tenir per a Catalunya la separació d’Espanya. Prestin molta atenció perquè ens avançarà algunes de les enormes dificultats que haurem de superar, sobretot en un dels punts més importants que haurem de vèncer: el reconeixement internacional del nostre futur estat català.

Finalment, l’amic i professor Carles Boix, de la Universitat de Princeton, que no ha pogut ésser avui amb nosaltres, però que ha gravat la seva intervenció, clou, i no ho podríem haver fet millor, amb una ponència que esperem es converteixi en un document indiscutible a partir d’avui, com l’autèntic full de ruta per a la independència de Catalunya. La “via Boix”, articula un procés net, lògic, clar, jurídicament impecable i, ens sembla, assumible per a qualsevol català que aspiri a la normalitat de la nació.

Aspirem, doncs, a fer una cosa tan senzilla com comparar-nos amb la resta del món i anar construint el relat tècnic del que, en el seu moment, Catalunya haurà de plantejar a Espanya. Amb aquesta conferència Internacional, Sobirania i Justícia vol aportar el seu petit gra de sorra en l’ardida piràmide que ens caldrà aixecar entre tots.

Depèn de nosaltres, però no només depèn de nosaltres; podem aconseguir-ho, però serà enormement difícil. Aquestes són les paradoxes d’un repte extraordinari. I tanmateix, existeix a Catalunya un projecte més apassionant que el d’analitzar com construirem el nostre futur en llibertat? Hi ha cap moviment que no sigui l’independentista que pugui generar un esclat d’energia creativa que transformi el nostre país com va fer-ho el catalanisme fa un segle? Podrem continuar essent catalans si no tenim un Estat que ens empari?

Moltes gràcies per la seva atenció i molt benvinguts a la primera Conferència per a l’Autodeterminació de Catalunya.
 




 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats