Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 20
14 D'OCTUBRE 2011

1a Conferència sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011


Un plantejament tècnic a la construcció d'un nou estat

Charles E. Ehrlich

Escatir si un determinat poble o territori té dret a la independència acostuma a comportar debats intensos i, fins i tot, si s'accepta l'existència d'aquest dret es discuteix si és raonable exercir-lo. Malgrat que, sovint, la urgència i el sentiment acompanya a aquells a qui afecta directament (estiguin a favor o en contra), aquests debats es produeixen en un pla teòric o acadèmic. Posar els fonaments per a la independència, o la construcció de qualsevol tipus d'estructures d'estat, requereix, avui en dia, una aproximació deslligada d'aquests elements i, si més no, un enfocament tècnic.

Això és especialment cert en el context de l'Europa del segle XXI. Tot nou estat necessitarà -i desitjarà- integrar-se al marc polític i econòmic europeu. Tots els estats europeus, dins o fora de la Unió Europea, s'hauran de conformar als estàndards democràtics, l'imperi de la llei i drets humans emparats en els tractats i convencions internacionals i europees. Un nou estat europeu esdevindrà independent del seu antic estat, però no independent del món. Una transició reeixida assegurarà la integració en les estructures europees i influirà en la percepció que els altres socis europeus tindran de com s'autogoverna el nou estat. Fins i tot si un estat europeu, d'independència recent, evités unir-se -o aproximar-se- a les estructures europees, els seus ciutadans tindrien l'expectativa de la implementació dels mateixos principis democràtics.

La necessitat de legitimitat sobresurt d'entre els requisits imprescindibles pel nou estat. Els seus ciutadans no solament han de reconèixer aquesta independència sinó que també han de creure que les institucions que representen els interessos de l'estat -igual que en el cas de les institucions de transició- ho fan amb legitimitat. Per l'altra banda l'estat ha de rebre un reconeixement internacional suficient. I, també, necessita trobar un cert grau d'acomodament amb el seu nou veí, respecte de qui ha declarat la independència.

El procés de construcció d'un nou estat ha de comptar amb una participació folgada de la societat. Si és ben cert que s'ha de produir el lideratge d'un nucli polític i social representatiu per evitar que el procés esdevingui feixuc, també ho és que aquests processos han de ser absolutament transparents i objecte de ratificació popular. Idealment, sobretot en els casos en què existeixen minories (sovint ètniques) lleials a l'anterior estat i que poden oposar-se a la independència de forma sorollosa, convé que el procés les inclogui incorporant com a factor els seus concerniments. Una societat democràtica no pot expulsar aquests ciutadans del territori ni pot funcionar adequadament marginant-los.

Les circumstàncies que varen envoltar el naixement de Kosovo, l'estat europeu més jove avui en dia, són en molts aspectes úniques. No obstant això, l'exercici de construcció del nou estat kosovar proporciona lliçons d'aplicació universal.

A fi de poder-les delimitar ens cal prescindir del passat històric de Kosovo i posar el comptador a zero l'any 1999, any en què va començar a construir-se, de forma gradual, el seu sistema institucional i legal sota els auspicis de les Nacions Unides. Quan va declarar la independència el 2008 Kosovo ja tenia una estructura democràtica pròpia sobre la que poder construir la sobirania estatal. Aquest fet va distingir Kosovo d'altres estats que havien culminat processos d'independència amb anterioritat. Aquests altres estats es van haver de crear sense cap estructura institucional prèvia o, si hi existia havia estat creada i gestionada per l'antic estat central. En altres casos es va produir un fenomen de superposició de governs i sistemes legals antics que havien patit exili o suspensió sobre una realitat diferent existent.

Sense voler oblidar la pecularietat del procés endegat per Kosovo és raonable pensar que si la constitució de nous estats a Europa es continua produint, sense guerres i en un context plenament democràtic, aquests estats tenen una alta probabilitat de posseir també una estructura institucional autòctona les capacitats de la qual dependran dels acords constitucionals vigents en cada cas. Aquest entramat institucional preexistent podrà ser utilitzat com a base de les noves institucions sobiranes quan es produeixi la reforma constitucional en el context de la independència.

L'oposició a la independència a Kosovo era mínima. No obstant això, els kosovars quan van crear el seu estat van haver de tenir molt en compte que els serbis, una petita minoria de la població, hi dissentia. Es va haver d'invertir molt d'esforç per a bastir un teixit de salvaguarda dels drets d'aquests ciutadans i per assegurar que trobarien acomodació al sí del nou estat. Pel que fa a la majoria de la població albanesa també es va haver d'arribar a consensos que foren possibles quan es féu prevaldre la raó d'estat per sobre de la praxi política partidista. Aquest procés de consens va implicar no només la inclusió dels partits de l'oposició sinó també dels col·lectius socials tradicionalment més allunyats de la política. Fins i tot es va haver d'incorporar un moviment que rebutjava totes les institucions constituïdes a l'aixopluc de les Nacions Unides per considerar-les il·legítimes (pel fet de ser gestionades per forasters) i que refusava tota negociació amb Sèrbia o els serbokosovars. Com a conseqüència d'aquesta peremptorietat ambdós, serbokosovars i l'oposició albanesa més radical han hagut d'encetar un procés de diàleg.

Aquest diàleg d'ampli espectre no només reforça la legitimitat del nou estat sinó també de les institucions estatals necessàries per a desenvolupar un Kosovo constructiu i sostenible. Comptat i debatut, la construcció d'un nou estat exigeix compromís i capacitat per resoldre qüestions contencioses a fi d'aconseguir estabilitat a llarg termini.

 

Programa de Building a New State, 3 de novembre de 2011, al Palau Robert

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats