Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 18
15 DE JULIOL 2011

Sobirania & pensament


Coberta de "Generació Virtèlia" publicat per L'arquer.

L'esperit Virtèlia

Anna Roig

Generació Virtèlia és una mirada encuriosida, un relat, sobre l’origen comú d’uns quants joves de la Barcelona dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, que recuperada la democràcia, han tingut un paper destacat en la nostra societat. I és que quan vaig començar a apropar-me a Virtèlia, l’any 2003, els protagonistes en el terreny polític, cultural, econòmic i social a Catalunya que veiem eren només la punta d’un iceberg. Tirant dels fils, allà on confluïen molts d’ells era en aquestes institucions de nom poètic: Virtèlia. No he volgut fer un llibre sobre la història de les escoles Virtèlia ni sobre la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, sinó que he intentat fer, i proposar als joves com jo, una lectura d’aquells orígens comuns d’una generació que va coincidir a Virtèlia, tant a les escoles com a la Confraria.

El fet que tres joves decidissin crear un centre escolar, les escoles Virtèlia, en el context de postguerra, aquell mateix  octubre de 1939, ja és extraordinari. Joan Duran, Enric Badal, Josep Jordi Llongueres –als qui s’hi afegirà de seguida Montserrat Calvet- són joves, acaben d’arribar de la guerra, eren mestres abans d’ella i aquest és l’únic camí que trobaran per poder sobreviure a aquella difícil postguerra. No hi ha darrere d’aquesta aposta un ideari o un corpus ideològic de fer dels seus alumnes persones influents.

Tant les escoles Virtèlia com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia van recuperar tota una tradició catalanista i catòlica, establint els lligams personals i ideològics amb institucions prèvies a la guerra civil, com la Mútua Escolar Blanquerna i la Federació de Joves Cristians de Catalunya. La Confraria va ser una bombolla d’aire dins l’església catalana durant el franquisme, sota el paraigües inestimable de Montserrat. Si és cert que la Confraria no és el mateix que les escoles Virtèlia, s’ha d’admetre que sense les escoles Virtèlia la Confraria no hauria estat possible, o no hagués estat possible tal i com va ser. La Confraria va ser un espai de formació personal, espiritual, també lúdic, un espai de formació integral de la persona, que en aquell context de postguerra va ajudar a molts joves. La revista Forja, escrita en el sí de la Confraria, va ser un dels mitjans a través del quals s’articulà aquest intent de recuperació de la tradició catalanista i catòlica, per una part de la població barcelonina de la postguerra.

I és que la Confraria va fer possible que dues característiques, l’any 1944, es donessin la mà sense vergonya i sense por: ser cristià i ser català. I es va aconseguir perquè els qui formaven part de les escoles i de la Confraria vivien com una gran família. Com diu Cohèlet “tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa”, i la Confraria va tenir el seu temps –va tancar les seves portes el 1977-, però la influència que va exercir encara ressona en cadascú dels qui en van ser membres.

Potser per totes les raons, detalls i sentiments descrits en el llibre, l’any 1980, pocs dies després de ser elegit president de la Generalitat, en un entorn reduït, íntim i virtelià, alguns recorden aquesta frase del nou president, Jordi Pujol: “L’esperit de Virtèlia ha entrat a la Generalitat”. Una frase semblant la va escriure en una carta el ja alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, durant els Jocs Olímpics de 1992: “Ara sí que hem donat a conèixer l’esperit de Virtèlia al món”.

Aquest esperit és el que ha sobreviscut al llarg del anys, i els coetanis d’aquella època, malgrat no haver passat ni per les escoles ni la Confraria, entendran al llegir Generació Virtèlia.

 

Blog del llibre

Entrevista a Anna Roig, El Singular Digital, 19/04/2011

Virtèlia: un oasi catòlic i català a Barcelona

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats