Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 18
15 DE JULIOL 2011

Activitats SiJ


Foto Mireia Miquel

Esmorzar amb Salvador Cardús

Josep Ma. Huguet

El proppassat dijous 23 de juny al matí, a l’ Espai Volart de la Fundació Vila Casas, vàrem tenir una trobada amb el professor Salvador Cardús. Em sembla que no calen gaires presentacions d’en Cardús. La seva trajectòria és prou coneguda, i les seves aportacions en l’articulació del discurs sobiranista seriós, serè i racional són una de les puntes de llança del moviment d’emancipació nacional dels darrers lustres. Les seves reflexions més valuoses són potser les anàlisis i valoracions de les situacions i esdeveniments, i els conseqüents plantejaments clars i positius, on es palesa la seva capacitat d’anàlisi, diagnòstic i integració. Tanmateix, el seu discurs raonat i serè ha estat dur i contundent amb alguns discursos i actuacions quan ha valorat que així havia de ser.

Després d’un frugal -però exquisit- esmorzar dempeus, amb salutacions i comentaris de les darreres notícies, la Isabel-Helena Martí presentà en Salvador Cardús i, a manera d’introducció i basant-se en els fets dels darrers temps, dibuixà breument un entorn nacional, estatal, europeu i mundial no gaire engrescador i més aviat difícil. La Isabel acabà preguntant al professor com veia el nostre país en aquest context. Després de saludar als senyors Bassols, Castella, Torra, al professor Carles Boix i a la resta dels presents, en Cardús recollí el guant i encetà l’exposició de la seva anàlisi. Es nota el savoir faire del professor universitari, i són molt d’agrair la seva claredat expositiva i l’excel·lent estructura discursiva.
 
D’antuvi aclarí que si fóssim un estat independent esguardaríem la situació actual d’una altra manera. I continuà descrivint on som com a país. Els darrers cinc anys (des de l’article Plantem cara d’en Joan Solà al suplement de cultura de l’AVUI del 28 de desembre de 2006) -va dir-, Catalunya ha canviat molt des del punt de vista del projecte d’emancipació nacional. Hi ha hagut adhesions personals de polítics i també en el món de l’empresa i ha sortit l’edició en català de La Vanguardia, un fet inimaginable fa un parell d’anys. A més, la nostra societat no ha restat apàtica i, en plena crisi, hi ha hagut voluntarietat combativa, tremp. No ha passat dia o nit que arreu no es reunís gent per a parlar, discutir i reflexionar sobre el país i el futur. Ara bé –reblà-, fins ara hem estat llaurant un terreny que era un pedregar sec. Ara queden dos anys per a plantar, i després ja arribarà la collita. No hem fet la part més fàcil, però sí la que es podia fer amb les forces que tenia la nostra societat: aconseguir desvetllar l’ambició dels que ja tenien l’ambició de país.

Tot seguit, però, assenyalà el contrapunt. I és que som un país que canvia massa fàcilment d’estat d’ànim, i ara les eufòries del moment ens han menat sovint a la precipitació o a expectatives poc reals. Encara hi ha massa discurs reactiu i antiespanyol, ressentit –afirmà-, i així no es pot construir un país. Aquesta anàlisi del professor Cardús -em permeto apuntar- posa al seu lloc, relativitzant-les, les batusses descoratjadores en el món polític independentista i l’avenç del moviment espanyolista en les darreres eleccions nacionals i municipals. 

A continuació en Cardús assenyalà les línies bàsiques d’actuació que, segons el seu parer, hauríem de seguir els propers dos anys. Hauran de ser temps de sembrar i plantar, i la sembra passa per fer visible el país que volem, documentant i estudiant els esquemes bàsics de consens. És a dir, cal tenir un relat de país, les quals bases i reflexions tècniques i estratègiques s’hauran de preparar de manera discreta. Després caldrà mantenir viu el projecte mitjançant les xarxes que s’han creat durant el procés. Al respecte va donar una dada molt significativa: a cada municipi hi va haver una mitjana de 7 activitats prèvies a cada consulta sobiranista (des de Premià de Mar fins a Barcelona els municipis que van celebrar consultes han estat 550: per tant la mobilització no va ser cap broma). Finalment caldrà internacionalitzar el projecte, fer-lo visible i entenedor a tot el món i en cada context polític. I després haurem d’esperar la collita, amb la paciència i la saviesa del pagès.

Al final, tornant al context internacional en què ens movem, llançà un avís a navegants: Europa ens recorda el que hem de ser, perquè a Europa no ets ningú si no ets un estat. L’exposició acabà amb unes quantes preguntes dels assistents que foren respostes pel conferenciant, i el comiat fou per a desitjar-se mútuament una feliç revetlla de Sant Joan.

 

Invitació a l'acte

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats