Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 17
15 DE JUNY 2011

Sobirania & pensament


De la utilitat de tenir veïns independents

Joan-Lluís Lluís

Abans, era pessimista. Deia alguns exabruptes com ara «Hi ha dies que sí, hi ha anys que no!» i afirmava que el català, a la Catalunya Nord, s’estava morint. Tot i això, havia après de les meves lectures d’adolescent que el coratge veritable era fer allò que sembla just i que, per tant, calia anar tirant, tant per salvar allò que era salvable com per emprenyar els francesos que es deleixen de veure tot França convertit en un monòlit monolingüe. Avui, continuo dient que el català, a la Catalunya Nord, s’està morint, però ja no sóc pessimista. I no és que em faci gràcia ni il·lusió ser el testimoni diari d’aquesta mort gairebé inexorable, a la qual escaparan només alguns individus ―per exemple, els meus fills― a qui un petit miracle tossut i recomençat haurà donat aquesta llengua com a llengua materna o d’ensenyament. Ja no sóc pessimista perquè de mica en mica el meu sud ―vosaltres, gentils catalans del Principat― assumeix, potser sense adonar-se’n, el paper que li pertoca de mirall.
 
És un procés d’una lentitud frustrant però que es pot mesurar a escala d’un parell o tres de dècades: cada vegada Catalunya, vista des de nord, s’assembla més a ella mateixa, i fent això cada vegada es diferencia més d’Espanya. No importa gaire si aquestes diferències són reals o només imaginades, el que compta és que actuen dins el cervell dels nord-catalans com un revelador gairebé màgic. Catalunya ha esdevingut visible fora de les fronteres gràcies a tot allò que sabem: l’Estatut d’Autonomia, la llengua oficial, els Jocs Olímpics, els Mossos d’Esquadra (tot i els esdeveniments recents, els Mossos d’Esquadra són molt importants per fer entendre a qui ve de fora que Catalunya és altra cosa que l’Espanya estricta...) I aquesta visibilitat en augment ha tingut una virtut discreta però evident: fer créixer el prestigi de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Al punt d’arribar a una trista però apassionant paradoxa: el prestigi de la llengua augmenta a mesura que el seu ús davalla.
 
La llengua, aquí dalt, es mor. Sabent, però, que hi ha un efecte mecànic palpable entre visibilitat de Catalunya i prestigi de la llengua, es pot concloure fàcilment que l’única cosa que potser podria salvar la llengua en aquestes contrades és la visibilitat definitiva de Catalunya, ço és, la seva independència. La independència de Catalunya, tan necessària per Catalunya, tindria efectes benèfics a tots els Països Catalans. A la Catalunya Nord, el xoc col·lectiu d’aquesta independència seria de primera magnitud i les seves conseqüències, incalculables. Perquè els catalans del Nord, tot i ser folkloritzats, afrancesats, francesitzats i mil coses més desagradables continuen sentint-se catalans. Així doncs que la llibertat de Catalunya seria útil fins i tot als territoris pels quals aquesta mateixa llibertat romandria utòpica. I per això també, ho heu d’aconseguir.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats