Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 16
16 DE MAIG 2011

Sobirania & pensament


Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 - St Cugat del Vallès, 2008)

Benet, fer pàtria escrivint història

Jordi Amat

El 19 de març de 1964, un dijous, l’assaig Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet va rebre la Lletra d’Or, un premi literari que es convocava des de feia nou anys i s’havia dissenyat per destacar la vàlua de la millor obra en llengua catalana publicada l’any anterior. La nòmina d’autors guardonats fins aquell moment fa molta impressió. Espriu, Pla, Carner, Abadal, Arderiu, Foix, Oliver i Joan Fuster, l’any 1963, per Nosaltres, els valencians. Tots tòtems de la història de la literatura catalana recent. A l’hora de donar les gràcies al jurat, Benet, amb la seva veu sempre trencada, va llegir un discurs breu i programàtic que contenia tota una declaració de principis. Va parlar, amb convenciment, com un intel·lectual d’oposició.
 
Aquella nit Benet va reconèixer que havia concebut l’assaig amb intencionalitat política. Ho va afirmar amb aquestes paraules. «Joan Fuster rebia la Lletra d’Or pel seu llibre Nosaltres, els valencians, llibre amb el qual pretenia –segons pròpia confessió- una eficàcia civil descarada i neta. Jo, avui rebo la Lletra d’Or pel meu llibre [...] amb el qual també pretenc –no vull pas amagar-ho!- una eficàcia civil descarada i neta, també.» Ell, un professional de l’advocacia, es va autorretratar com a historiador atorgant a aquesta professió una dimensió cívica. «Fer d’historiador», va dir, «pot ser una tasca militant a favor del poble.» Així va entendre Benet l’escriptura de la història. Com una altra manifestació de patriotisme, com una estratègia política per refermar el sentiment de pertinença d’una comunitat amb el passat i, per tant, amb el futur.
 
Aquesta va ser la seva obsessió durant anys. Una obsessió que es va anar materialitzant al llarg de mig segle. La va esbossar aquell mateix any 1964 amb el projecte de la Fundació Internacional d’Història de la Guerra d’Espanya, tot un programa d'investigació lligat a l’objectiu de reforçar la convivència i la reconciliació. A finals de la dècada el va portar a idear i dirigir Edicions Catalanes de París, una editorial clandestina, a la sala de màquines de la qual també hi eren Albert Manent i Jordi Pujol, que va publicar llibres polítics a París perquè encara no es podien publicar a Catalunya i que s’introduïen clandestinament al país. En aquest sentit, l’altra infraestructura essencial que va impulsar va ser el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, un centre de recerca no universitari que ha col·laborat en bona part de la investigació i publicació de la historiografia catalanista dels últims anys.

Però allò que realment perdurarà d’aquest patriotisme historiogràfic de Benet és la seva obra com a escriptor. Donar a la impremta un clàssic del catalanisme com Maragall i la Setmana Tràgica ja va representar una aportació determinant, però no seria l'única. Benet, com és prou sabut, va ser l’autor del clàssic L’intent de genocidi cultural contra Catalunya, l’informe forense que revela el programa sistemàtic que el franquisme va dur a la pràctica per anorrear el catalanisme durant la primera. I finalment, com vam podem conèixer despr& eacute;s de la seva mort, va ser capaç d’acabar un projecte que l’havia obsessionant durant dècades: l’estudi de cinc sentències de mort que demostraven altra vegada que la dictadura franquista havia ideat un pla per acabar amb el catalanisme de totes les sensibilitats. Analitzant amb apassionada fredor els casos de Companys –el president-, Rahola –un home de cultura-, Latorre –un activista-, Peiró –un sindicalista, aquest, potser, el millor de tots- i Carrasco i Formiguera –un catòlic- Benet mostrava que la repressió no havia estat ideològica sinó nacional. Aquests llibres, juntament amb les seves excel·lents memòries –qualsevol català interessat amb què va passar en aquest país durant la guerra civil les hauria de llegir-, són el seu millor llegat. Cal recordar-ho.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats