Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 16
16 DE MAIG 2011

Sobirania & pensament


Si morim, morirem en català

Carles Ribera

En els darrers mesos m'ha semblat detectar, almenys entre la selecta opinió pública que encara conserva l'hàbit cada cop més extraordinari de llegir diaris, una certa eufòria davant del panorama actual de la premsa en català. De motius, sembla haver-n'hi. Per primer cop en la llarga història del periodisme nostrat tots els rotatius d'informació general que s'editen a Barcelona són en llengua catalana. En llengua catalana com a mínim. Històric, certament. Un miratge, en canvi, si hem de fer cas dels nú meros i no pas només de les lletres. El periodisme escrit en català està millor que mai: actiu, fresc, innovador i imaginatiu. En paper i també a la xarxa, on bull d'iniciatives i amplia l'oferta i l'audiència de manera creixent i estimulant. El negoci dels diaris, això no obstant, mai no havia estat tan malament, arreu i en tots els formats. És un fet, una situació objectiva i generalitzada, i la resta són percepcions subjectives basades en un cert optimisme mal informat, que és com sempre sol estar informat l'optimisme. No ens enganyem jugant al solitari: el nombre de lectors de premsa en paper rodola per un pendent en un descens més o menys ràpid, però implacable, sense excepcions fins i tot en aquells casos que tot just ara acaben de treure el cap. Paral·lelament, els ingressos fonamentats en la publicitat s'han desplomat, arrossegats per la crisi general. I, el que és pitjor, no és previsible que es recuperin a curt termini.
 
Fer un diari avui dia és un repte, però sobretot és un mal negoci. I aquest país s'encamina, en el sector de la premsa escrita, cap a un món de periodistes amb cada cop més dificultats per viure de la seva feina i a empreses abocades a aprimar sous, plantilles, o totes dues coses alhora com ja fa temps que estan fent sense excepció. La realitat és dura. Les perspectives, fosques. Almenys si entenem el periodisme escrit com l'entenem actualment, basat en grups de professionals que treballen a sou d'un empresari.
 
Tampoc cal ser catastrofista, ni derrotista, ni tan sols pessimista. Al contrari. En primer lloc, perquè  posats a patir val més que tot això passi en un sector finalment catalanitzat. Hem demostrat que no és pas per escriure en català que les coses van maldades. Ans al contrari, el català es percep com una eina útil si més no per allargar l'agonia. Això no és bo, perquè no resol el problema. Però almenys no l'empitjora. Finalment hem descobert que la nostra llengua és un idioma perfectament competitiu. Llàstima que ho haguem descobert ara que la premsa escrita, en línies generals, està deixant de ser competitiva en el món de la comunicació.
 
No som, però, al final de la història de la premsa de paper. Som al començament d'un final d'etapa que comportarà la mort dels diaris tal com ara els coneixem. El futur? Fa de mal dir. Probablement caldrà aprofundir en l'especialització temàtica, afinar en la detecció de les necessitats dels lectors, dels clients, i en les fòrmules empresarials poc dimensionades i molt imaginatives, amb la participació cada cop més creixent dels propis periodistes en la gestió del negoci. Si algú aconsegueix transvassar el negoci al format digital, sobreviurem, i fins i tot alguns sobreviurem amb prou solvència com per pemetre'ns la frivolitat de continuar imprimint una edició de luxe sobre paper. El que sembla garantit és, això sí, que qualsevol fórmula de supervivència ara per ara té assegurada una cosa: serà en català, també. Per això podem afirmar, encara que sigui amb una certa ironia resignada, que el periodisme en català no és mort sinó que viu el millor dels pitjors moments possibles.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats