Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 15
15 D'ABRIL 2011

Vida d'un diletant


Made in Japan

Joaquim Pijoan

Els terribles cataclismes que han castigat durament la costa nord-est de l’illa de Honshu, la més gran de l’arxipèlag japonès, han estat notícia de portada durant dies, per la magnitud del terratrèmol, 9 a l’escala de Richter, la bestialitat del tsunami, va depassar tots els murs de contenció, ha fet més de 20.000 víctimes mortals, pobles sencers arrasats per la força de les onades gegantines, milers de refugiats, i els danys greus a la central nuclear de Fukushima, amb fuites radioactives importants que encara continuen i tenen una solució difícil i incerta. De tot això els mass media del país se n’han fet ressò, uns amb més encert que altres, tots jugant la carta més sensacionalista, un periodisme apocalíptic com les profecies del polític alemany, comissari de la UE, que fou qui va oferir amb safata la portada amb el terme Apocalipsi, així, en majúscula. No dic res que el lector  no sàpiga, però vull remarcar el fet que aquesta mateixa premsa, tan crítica amb el govern japonès, ha fet dues coses amb les quals no estic massa d’acord: Oblidar molt ràpidament tant el tsunami devastador com el terratrèmol de gran magnitud, i amb aquest oblit s’inclouen les víctimes del cataclisme, no se n’ha parlat més, i centrar-se  exclusivament en l’accident de la central nuclear i les conseqüències, tant les reals com les imaginades, que se’n poden derivar.

En termes periodístics, les bones notícies, no són notícia. I les dolentes, i com més ho siguin,  millor, són notícia de portada i centren l’atenció de tots els mitjans. Potser és una llei no escrita basada en la mateixa naturalesa morbosa de la informació, llei que no comparteixo i contra la qual aquest diletant es rebel·la, bo i sabent que és predicar al desert. I ho faig fixant-me en un argument que el lector també de ben segur que ja coneix: la forma tan serena amb què el poble japonès viu aquests terribles cataclismes. Aquesta mateixa premsa que ha anunciat l’apocalipsi al país del sol naixent, s’ha meravellat amb l’ordre que en tots els sentits han demostrat els japonesos, l’absència de pillatge o saqueig, la pacient espera fent cues llarguíssimes per rebre l’ajuda més elemental, i així un llarg etcètera d’actituds que han sorprès molts periodistes. Llavors, al costat de l’apocalipsi, han parlat de l’estoïcisme del poble japonès, per explicar el comportament sofert d’aquella gent que potser ni tan sols tenen cap coneixement dels estoics, essent com són d’una cultura  ben poc grecoromana.

Així, davant tanta crítica als estaments oficials, i l’admiració pel comportament del poble que aquests estaments administren, hi ha alguna cosa que no m’acaba de quadrar. I és l’escassa voluntat  dels nostres periodistes a l’hora d’admetre que som davant d’una cultura ancestral diferent de la nostra. He llegit i escoltat algunes barbaritats en aquest sentit. I no pas només a Tele 5, també en diaris amb enviats especials reconeguts i suposadament ben informats. I acabo. Si volem que ens reconeguin les nostres peculiaritats culturals, hauríem de començar per reconèixer les de tothom. I  procurar que els tòpics més suats i el parti pris més anacrònic no siguin la nota dominant del nostre periodisme. Tinc fe en aquell país i la seva cultura. Llegint segons què em costa de tenir-ne en el meu, de pa& iacute;s. De vegades, certament, m’ho posen difícil.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats