Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 15
15 D'ABRIL 2011

Sobirania & pensament


No canviïs de llengua

Agustí Carles

L’Administració de justícia protegeix els drets lingüístics dels ciutadans? Aquesta punyent pregunta ens l’hem feta des de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia en constatar que, si bé l’any 2005 el nombre de sentències dictades en català era d’un 20%, l’any 2009 ha estat d’un 16% i, segons sembla, les dades del 2010 són encara pitjors... i tot això passa quan a Catalunya cada vegada hi ha un sentiment de reconeixement nacional molt més fort i manifest.

Segons l’enquesta d’usos lingüístics que va dur a terme la Direcció General de Política Lingüística l’any 2008 a tots els jutjats i tribunals de Catalunya,  es va poder comprovar que el 99% de les persones que hi treballen, entenen perfectament el català (des del jutge fins al funcionari d’auxili que és a l’entrada); el 91% el poden parlar i el saben llegir, i el 80% el saben escriure i, a més a més, majoritàriament aquests funcionaris, inclosos els jutges i secretaris, tenen titulació nivell C i B de català, la qual cosa els serveix com a mèrit per aconseguir la plaça que desitgen.

A nivell legal, ningú pot discutir que la cooficialitat de la nostra llengua juntament amb el castellà, neix de la pròpia Constitució espanyola que estableix la cooficialitat de les altres llengües de l’estat en determinades comunitats autònomes (art. 3), i és per això que el nostre Estatut de 2006, validat en aquest punt pel Tribunal Constitucional, recull el dret d’opció lingüística que tenen tots els ciutadans d’aquest país de poder-se dirigir a l’administració en la llengua que ells prefereixin, cosa que comporta lògicament que l’administració els ha d’atendre en la llengua per ells triada (art. 33).

Això, que és tan clar i que no deixa ja marge per a la interpretació jurídica, resulta que és obviat sovint pels jutjats i tribunals, ja que són multitud els casos en què els ciutadans es volen dirigir en català a l’Administració de justícia, i aquesta els contesta en castellà, o els diu que si no canvien de llengua no els entendran, tot i oblidant que el dret d’opció lingüística de triar la llengua en la que et vols expressar, és un dret fonamental de la persona que es recull en el nostre ordenament jurídic i en tots els tractats internacionals de drets humans i civils, com per exemple, en la Carta europea de llengües minoritàries o regionals, ratificada per Espanya l’any 2001.

Aquesta greu situació ha comportat que els ciutadans d’aquest país tinguem a l’Administració de justícia com una administració llunyana i forana, que per respecte canviem de llengua a la primera de canvi, i pensem, desprès de tot l’enrenou de l’Estatut, que amb la sentència del Tribunal Constitucional, hem perdut diferents drets, entre ells el de poder parlar català davant els jutjats. Les resolucions judicials que s’estan dictant últimament per peticions de pares castellans o associacions que defensen l’ús del castellà, sembla donar a entendre que els catalans no hi tenim res a fer... però això no és així ni de bon tros.

Per aquest motiu, des de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia hem endegat una campanya de sensibilització dirigida al ciutadà perquè prengui coneixement de que té tot el dret a triar la llengua en la que vol ser atès davant l’Administració de justícia.

El lema és ben senzill i directe “ SI VAS AL JUTJAT NO CANVIÏS DE LLENGUA. TOTHOM ENTÉN EL CATALÀ”.

El que no potser és que, a hores d’ara, afortunadament puguem fer la major part de les accions diàries de la nostra vida en català (anar al metge del CAP, comprar un bitllet a Renfe, anar a Correus, etc),  i que quan entrem en un jutjat, automàticament canviem de llengua, com si la gent que hi treballa no fossin ciutadans dels nostre país i no ens entenguessin. Aquest mal entès “respecte” que tenim els catalans de canviar sempre de llengua si algú ens parla en castellà, no ens pots malmetre el nostre dret de triar la llengua en la que volem explicar al jutge què ens va passar en aquell accident, robatori, etc. No és el mateix explicar un fet en la llengua en la que et sents més còmode i segur, que utilitzar una llengua que no uses habitualment, com pot ser el castellà, i això té la seva importància ja que en el jutjat sempre ens hi estem jugant coses importants i transcendents.

La prova d’això la tenim en els propis jutges, secretaris, funcionaris, que porten molts anys a Catalunya i que per comoditat i seguretat segueixen parlant castellà malgrat que entenen i, fins i tot, en la seva vida privada amb els seus fills parlen en català. La seva comoditat o el fet que ens responguin en castellà no pot anar en perjudici dels nostre dret lingüístic de parlar en català.

Aquesta campanya que es canalitza a través del web NOCANVIEMDELLENGUA.CAT va dirigida al ciutadà però també a totes les persones que intervenen en un procés judicial, jutges, fiscals, secretaris, advocats, procuradors, etc, ja que, curiosament, aquells que han de protegir els nostres drets, entre ells, els lingüístics, són els que s’obliden de fer-ho amb excuses com: els jutjats prou feina tenen, si ens posem forts amb el tema del català ningú voldrà venir a Catalunya a treballar, millor que li parlem en castellà al jutge: només falta que es molesti!...

De què serveixen les lleis (Constitució, Estatut, Llei orgànica del poder judicial, Llei d’enjudiciament civil), si els juristes que les han d’aplicar s’obliden d’informar el ciutadà sobre el dret que té a parlar en castellà o en català en les mateixes condicions i garanties jurídiques, i de respectar la seva opció quan ha fet la tria?

Quan ens creurem d’una vegada per totes que la cooficialitat de les llengües comporta donar un servei públic en ambdues llengües? Ningú obliga a ningú a fer una oposició per entrar a l’Administració de justícia i, per tant, si es tria aquesta opció, cal saber que et poden destinar a una comunitat on hi ha dues llengües i, moltes vegades dos drets civils diferents, i que, per tant, no és un caprici dels governants d’aquella comunitat que hagis d’atendre els ciutadans, en el nostre cas, en català i castellà, sinó que és una obligació que neix dels propis textos legals que va haver d’estudiar per aconseguir aquella plaça a l’Administració de justícia.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats