Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 15
15 D'ABRIL 2011

Sobirania & pensament


Monument a l'Abat Oliva (Vic)

On no n'hi ha, en pot rajar?

Manuel Cardeña

No és estrany que amb l'espectacle que des d'un cert temps estan donant els tres partits que es declaren partidaris de la independència, el gruix del vot independentista del nostre poble  s'hagi decantat en les darreres eleccions per la opció nacionalista majoritària, ja que li ha semblat més seriosa i responsable.

Això vol dir que aquesta opció, la més votada, que probablement continuarà guanyant les properes conteses electorals, no sigui o no tingui un important nucli a favor de la independència? La meva resposta és que el té, i molt més important del que donen a entendre alguns dels seus dirigents. El que passa és que, diuen, no ha arribat el moment de pronunciar-se.

Quan serà el moment? Com se sabrà que ja ha arribat l'hora? És evident que aquest moment es produirà quan els militants d'aquesta opció guanyadora, partidaris de la independència de Catalunya, donin la cara i exigeixin a la seva direcció una definició clara en aquest sentit i la incorporació d'aquest objectiu en el programa electoral i que aquesta exigència sigui assumida per l'òrgan màxim, el Consell nacional.

Per què les coses vagin en aquest sentit cal abans que la idea de la independència de Catalunya com a necessària, possible i justa, sigui assumida per la gran majoria del nostre poble i que aquest  manifesti un dia i un altre dia la seva aspiració a través de totes les plataformes independentistes transversals que hi ha a Catalunya, les quals han de treballar incansablement fins aconseguir aquest punt dolç.

"D'allà on no n'hi ha,  no en pot rajar", diu la dita. En el nostre cas hauríem de modificar-la i deixar-la així: "allà on n'hi ha però no hi ha consciència que n'hi hagi, és com si no n'hi hagués".

Cal, doncs, arribar a aquest punt. Hi ha d'haver consciència de la necessitat que tenim de ser independents. Cada sector de la nostra societat ja sigui econòmic, industrial, comercial o agrícola, social, cultural, religiós, científic, esportiu....ha de veure clar que si Catalunya fos independent, per a ells les coses anirien millor. I com que tots plegats formem el nostre poble, també el nostre poble aniria millor.

Aquest veure-ho clar no passa per la redacció d'informes sectorials que ho demostrin, però si convé, cal arribar a l'evidència per convèncer els incrèduls, aquells ciutadans que diuen si, però....Aquesta tasca l'hem de fer entre tots i fonamentalment, els responsables de la direcció de les  associacions que agrupen aquests sectors que ho han d'encomanar, si fos necessari, als respectius serveis d'estudis.

Un país que ha estat capaç d'intervenir en els conflictes internacionals imposant la doctrina de PAU I TREVA, no és un país qualsevol. Els catalans ens hem de sentir orgullosos de la nostra participació històrica quan aquesta participació ha estat possible de fer-la en nom propi. Sense rancúnia contra cap poble hauríem de ser capaços d'iniciar el vol de la plena sobirania sabent, de bell antuvi, que això vol dir també interdependència en un món globalitzat i fraternitat espiritual amb tota la humanitat.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats