Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 15
15 D'ABRIL 2011

Activitats SiJ


És la nostra hora

Isabel-Helena Martí

És la nostra hora. Avui fa justament una setmana que posàrem en circulació el vídeo "És la nostra hora" amb guió de Francesc Canosa i realització d'Irina González, i que és adjunt, al final d'aquest text, per si l'amable lector considera d'interès donar un cop d'ull. Han estat nombroses les expressions de felicitació pel treball portat a terme i des d'aquestes breus ratlles volem agrair la generositat amb què ha estat rebut per socis i amics. Des que la nova junta de Sobirania i Justícia fou avalada per l'assemblea general de socis el 25 de febrer passat hem treballat amb la intenció de donar un nou impuls a l'associació. Volem incrementar el número, i atractiu, de les nostres activitats i també reactualitzar el que aquests dos darrers anys d'activisme ha estat l'eslògan que resumeix el nostre missatge: "La independència és necessària i és possible". En aquesta nova etapa hem incorporat la idea que la independència, a més, és justa perquè està fonamentada en la legítima voluntat de ser, majoritària i democràtica, i en el desig compartit de llibertat i prosperitat. L'audiovisual compendia en poc més de tres minuts el nostre projecte i, també, volgudament, reflecteix el nostre tarannà, la nostra forma de fer. A l'igual que el despertador marca l'inici d'una nova jornada laboral, l'hora d'encarar la independència ha arribat. Ens hem de treure la son de les orelles, llevar-nos i anar per feina. I ho hem de fer amb disciplina, ordre i sentit de la responsabilitat però també amb coratge i afany de triomf.

Joaquim Boixareu. En un moment en què la informació en matèria econòmica sembla haver fet una opa hostil i foragitat qualsevol altra nova que gosi treure el nas a les primeres planes d'interès nacional,  fou un goig departir amb l'empresari de l'acer inoxidable Joaquim Boixareu. Aquest carismàtic emprenedor de 51 anys, conseller delegat d'Irestal Group, empresa que factura 400€ milions l'any i dóna ocupació a 500 persones, fou el nostre hoste al darrer dinar-col·loqui que organitzà Sobirania i Justícia. L'acte, a porta tancada, comptà amb l'assistència de vint convidats provinents, majoritàriament, de l'àmbit econòmic i empresarial. L'any 2004 constituí, amb altres impulsors, la Fundació Privada d'Empresaris FemCAT i esdevení el primer president. Més recentment el seu nom saltà a l'actualitat quan, en una iniciativa sense precedents, encapçalà una llista alternativa a l' oficial per la junta directiva de Foment del Treball, en unes eleccions que se celebraren el passat 18 d'octubre. Deien els observadors que la gran contribució de Foment Futur -el nom de la candidatura- era indiferent als resultats obtinguts a les eleccions, que el que realment importava era haver reptat els automatismes que fan d'aquesta entitat de la patronal un món reclòs, obstinadament refractari a una realitat més transparent, democràtica i nacionalment catalana. Boixareu fa temps que predica sense defallir que innovació, empreneduria, competitivitat, excel·lència, cohesió social i projecció internacional són factors que portaran a Catalunya el progrés i modernitat. I també que les exportacions, en creixement exponencial, ens faran sortir de la crisi abans que als altres i quan tot això passi, si les coses van mal dades, serà el moment de "posar l'intermitent i fer la maniobra de sortida". 

Edward Hugh. El transcórrer de la informació econòmica internacional i, sobretot, europea, sembla donar la raó al que ens apuntà aquest acreditat economista, format a la London Business School, galès però d'adopció catalana, fa unes setmanes a la seu de Sobirania i Justícia. Els apunts al bloc de Hugh i les seves conferències són seguides amb deler pels mitjans de comunicació anglosaxons, inclosos el New York Times, la cadena CNN i els gurús Nouriel Roubini i Paul Krugman. Concertàrem una trobada per conèixer quins escenaris preveia a curt i a mig termini per la nostra economia. Respecte a la unitat monetària europea avançà nombroses turbulències que passarien per la caiguda de les economies més endeutades i el seu corresponent rescat. La propera podia ser Portugal. D'Espanya afirmà que ho tenia molt magre, que encara tenia infinitat de desequilibris que corregir i molts números per caure com ho havien fet Grècia i Irlanda. Un dels escenaris possibles era que Alemanya no pogués o volgués fer-se'n càrrec i es desenvolupés una zona euro a dues velocitats amb Alemanya, Holanda i Àustria a la primera i les economies mediterrànies a la segona. Imaginar Catalunya sotmesa a una situació semblant ens provocà un fort estremiment. La seva recepta és rigor i disciplina a cabassos en l'administració de les finances i, sobretot, acomplir els objectius de dèficit per guanyar-se la confiança dels mercats i institucions internacionals. I una suggerència que formulà amb decisió: publicar les balances fiscals en anglès perquè el món sàpiga l'abast del dèficit (espoli) fiscal a Catalunya.


Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats