Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 14
15 DE MARÇ 2011

Activitats SiJ


El catalanisme que no coneixem

Lluís Duran

El catalanisme, el moviment d’afirmació nacional català, té una llarga història de més de 125 anys. Hem oblidat que els seus orígens no foren exclusivament lligats a l’acció política, sempre mantingué una densa activitat per defensar la llengua i modernitzar la cultura catalana. Altres principis fonamentals en el pla de la política foren la defensa d’unes forces polítiques no sucursalitzades i un poder polític propi per a Catalunya, el màxim possible en cada circumstància. I, certament, la proposta d’una nova forma d’estat que reconegués la personalitat catalana (intent inútil), a mesura que aquest es democratitzés i es desenvolupés.

Fins a 1930 se’ns apareix un catalanisme del qual n’hem perdut esment per dos motius: per la lògica biològica, ja no ens queden records vius, i perquè la seva estructura era molt diferent de l’actual. Des de 1930 els canvis es concretaran en l’accés de Catalunya a l’autonomia i en l’estructuració d’un sistema nacional de partits prou semblant a l’actual. Dos aspectes que defineixen el catalanisme polític fins a 2010.

Cinc són els períodes en què fins a 1930 es divideix el catalanisme polític i cultural. Un primer període prepolític, fins a 1898, on apareixen activitats tan fonamentals com són l’excursionisme, l’orfeonisme, l’intent d’assolir una llengua unificada i la demanda de l’escola catalana; un segon període (1898-1905), quan comença l’acció política que es concretarà en dues forces la Lliga Regionalista i El Poble Català-Centre Nacionalista Republicà; el tercer període (1906-1913) és el de l’expansió que vindrà amb la Solidaritat Catalana, com a plataforma electoral unitària; el quart període (1914-1923) és del començament de l’ experiència d’una administració pròpia per a Catalunya, la Mancomunitat de Catalunya i també la de l’establiment i expansió de les Normes Ortogràfiques, pensat i dirigit per Enric Prat de la Riba; el cinquè és un període de resistència ( 1923-1930), en establir-se la Dictadura de Primo de Rivera, que suprimirà l’expressió pública del catalanisme, però enfortirà l’acció cultural i l’inici del lideratge de Francesc Macià.

El catalanisme no ha triomfat perquè no ha assolit encara l’estat català que consolidi la nació, i no ha pogut garantir la plena normalitat del català, però ha manifestat una gran capacitat de resistència i en molts àmbits una obra d’impacte popular i prestigiosa, d’alt nivell. Però ens ha deixat la idea que la llibertat només vindrà per un grau de consciència nacional més alt, més estès arreu.

Text compendi de la conferència

Notícia a Tribuna Catalana

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats