Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 14
15 DE MARÇ 2011

Zig-Zag


El meu Quim Torra

Francesc Canosa

Tinc el detector de la mala educació. És així. La mala educació és terrorisme social. Perquè el mal educat és un cotxe bomba ambulant: mai saps quan farà bum. I és que no es tracta només de posar el televisor a tot drap sintètic, o de tirar tones d’escombreries per la finestra sense paracaigudes. Hi ha més, molt més. La mala educació és un oceà infinit on neda i s’hi capbussa tot. La mala educació té com objectiu ofegar-te. Escanyar-te. Sí, vostè. Vostè és l’objectiu de la mala educació. Siguem cristal·lins: la mala educació nega l’existència. Et diu: No. T’espetega: “Tu, no existeixes. Tu, no comptes”. I ara, el bon lector, que hagi arribat fins aquí es gratarà el cap i dirà: “I què té a veure tot això amb el títol de l’article?” Molt.

Un dia vaig rebre una trucada. Com que no sé què feia en aquell moment no la vaig poder agafar. Em van deixar el missatge. Em deia que havia llegit un article meu sobre el periodista Eugeni Xammar. I que volia parlar amb mi perquè estava investigant sobre ell. Com que jo també em tinc per educat li vaig tornar la trucada. I vam quedar. L’home era, vaja és, Quim Torra. El deuen conèixer.

Bé, es veu que ara en Quim és el nou president de la junta d’aquesta entitat que em deixa aquest foli en blanc: Sobirania i Justícia. Felicitats. I molta sort. I molts encerts. Sé que hi ha molta gent que se n’alegra. M’ho han dit. És normal. En Quim és un home treballador. En Quim és moltes coses. Això és molt d’aquest país. Per exemple: està fent un miracle. Tirar endavant ell solet una editorial publicant títols, autors i de tot plegat que gairebé ningú s’ha dignat a fer des de la Guerra Civil. I també fa xup-xup de Barcelona a Estrasburg passant per Salses, Guardamar i la seca i la meca i la vall d’Andorra. Tot A Contra Vent. Bé, A Contra Vent al Quadrat, però això ho deixem per les memòries. Però el cert és que tot això no és important. De veritat.

El meu Quim Torra és educat en un país que juga a ser mal educat. La quantitat de prohoms, pronois, pro-no-res, pro-tot, protons, d’aquest país que professionalitzen la mala educació fa feredat d'hospitalització crònica. & Eacute;s el problema d’aquest país: aquesta cultura de la mala educació. No. Necessitem les trucades d’en Quim Torra: “Com estàs?” La seva expressió és la fesomia del país del demà: “Com estàs?” Necessitem aquesta serenor, aquesta tranquil·litat, necessitem aquesta educació. Sí, perquè Catalunya es debat entre la mala educació i la bona educació. La mala educació ens diu que no existim com a poble, que no tenim dret a ser res, ens nega, ens refusa, ens ignora, ens escup. La bona educació... -aquest país sempre ha estat ben educat!- és la que ens diu “Com estàs?” I ens somriu. Perquè el país necessita un somriure. El país necessita somriure.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats