Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 14
15 DE MARÇ 2011

Miscel·lani


La porta de la gàbia

Elsa Alvarez

Carles Boix. El proppassat dijous 3 de març a lauditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, el catedràtic de ciència política i afers pú blics de la Universitat de Princeton Carles Boix, va presentar La porta de la gàbia, un llibre publicat per Acontravent que analitza la decisió del Tribunal Internacional de Justícia emesa arran de la declaració unilateral d'independència de Kosovo per part dels representants democràticament escollits pel poble. El llibre recull la traducció al català de la decisió del Tribunal Internacional feta per Jordi Cortada, prologada pel mateix Carles Boix i per August Gil Matamala, i amb un epíleg dAntoni Abat.

La decisió del Tribunal. El professor Boix va explicar que hi ha dues vies de reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles. D’una banda, hi ha el cos jurídic desenvolupat per les Nacions Unides. L'ONU va reconèixer el dret d’autodeterminació en la seva carta fundacional de 1945, que després va desenvolupar jurídicament en les declaracions de l’Assemblea General del 1960, sobre la 'Concessió d’independència als països i pobles colonials', i del 1970, sobre 'Principis de dret internacional relatius a les relacions i cooperació amistoses entre estats'. En aquestes declaracions les Nacions Unides reconeixen directament l’existència d’un dret d’autodeterminació dels pobles 'sotmesos a la subjugació, a la dominació o a l’explotació estrangeres'. D’una altra banda, com de fet indica l’opinió consultiva de Kosovo, també hi ha hagut processos i declaracions d’independència, perfectament legítims, fora d’aquest context, és a dir, sense invocar les declaracions de les Nacions Unides del 1960 i del 1970.

Declaració unilateral d'independència. La decisió del Tribunal Internacional de Justícia està estructurada en tres parts: primera, els antecedents. S’explica la història del conflicte des de 1998, la disgregació de Iugoslàvia i la intervenció militar de l’OTAN. Segona, la resolució 1244 de l’ONU, sota la qual es creen institucions provisionals a Kosovo. Es dóna per tancat el procés de negociació amb Sèrbia. Tercera, els representants escollits de Kosovo declaren unilateralment la independència i arran d’això, la Unió Europea demana un dictamen al Tribunal de L’Haia que aclareixi si la declaració d’independència està d’acord amb la legalitat internacional, si té legitimitat jurídica, ja que Kosovo era una província de Sèrbia. La pregunta que la UE adreçava al Tribunal era si allò que havia declarat Kosovo era un dret. La resposta del Tribunal fou que no estava prohibit pel dret internacional.

El precedent que crea. Es tracta duna decisió de caràcter liberal, no intervencionista, atès que es fonamenta en el principi en virtut del qual allò que no està prohibit, està permès. La decisió del Tribunal Internacional és jurídicament transcendent, atès que crea un precedent sota el qual es pot aixoplugar qualsevol nació d’Europa que aspiri a la independència política de l’estat al qual pertany. Una decisió unilateral d’independència en absència de violència per part d’un parlament escollit democràticament, no vulnera el dret internacional, i un element important és que no cal cap referèndum per assolir-la. Sèrbia i Rússia no reconeixen l'estat kosovès per circumstàncies històriques i d'interès actual, i Espanya hi ha fet pinya, ja que fa servir totes les eines que té per mantenir la seva unitat territorial: la comunitat internacional i les seves normes jurídiques en són una. Tanta insistència potser indica, simplement, un país feble que, incapaç de controlar el seu propi territori, necessita el suport d’institucions estrangeres per assolir els seus objectius.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats