Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 14
15 DE MARÇ 2011

Cròniques de la Catalunya Independent


Ciutadania catalana

Caterina Roger

Des de la pèrdua de la independència el 1714, la Nació catalana tractà repetidament de reconquerir la sobirania perduda per la força de les armes. Mai no ho aconseguí. L'imperialisme espanyol sempre mantingué la seva tradició política d'afavorir per una banda, una part de l'elit catalana i, per l'altra, d'actuar amb les armes de la repressió.

Els llargs períodes de dictadura espanyola aconseguiren modificar notablement les estructures socials i, fins i tot, la mentalitat catalana. Els catalans es creien ser catalans quan, de fet, no eren més que espanyols de segona. Espanya actuà sempre amb l'eficàcia d'una potència colonial encara que va anar minvant amb el temps.

El primer que van haver de fer els catalans conjurats per establir la pròpia sobirania va ser reestablir la ciutadania catalana. Els valors, actituds i comportaments dels catalans sobirans. En aquella època, bona part dels catalans que es deien independentistes i, en general, aquells dedicats a la política, desenvolupaven actituds i comportaments molt poc patriòtics: les baralles pel poder futur eren a l'ordre del dia. Partits amb la mateixa ideologia i objectius polítics lluitaven entre si. Els que escrivien o figuraven com intel·lectuals polítics s'ignoraven els uns als altres, es desprestigiaven mútuament. Aquells temps van ser una autèntica guerra civil incruenta.

Tot i l'increment gradual dels catalans que comprenien que només la independència ens podia aportar llibertat, benestar i justícia, la major part de la població catalana era al marge de la política i, encara més, dels ideals independentistes, dels propòsits per reconstruir una nació sobirana i lliure.

D'una part els nombrosos immigrants arribats al llarg de dècades, alguns d'ells no integrats a la vida nacional. Immigrats de molt diverses procedències. D'altra banda, la identificació de molts catalans amb Espanya o amb interessos relacionats amb el sistema espanyol hipotecaven tota possibilitat d'assolir democràticament la independència.

Calia doncs reconstruir una idea de Nació catalana fonamentada en la realitat ciutadana, en la vida quotidiana, en els interessos socials, econòmics i culturals. Calia crear una xarxa d'interessos genuïnament catalana i, en tot cas, més vinculada a Europa i a França que a Espanya. El disseny d'una societat catalana responent als reptes i als somnis va ser fonamental per mobilitzar l'entusiasme de la major part dels catalans en un procés de complicitat que, silenciosament, es desvinculà d'Espanya i creà el seu propi país. Aquella vella aspiració d'uns països catalans units va eclosionar més gràcies a interessos econòmics que arguments històrics, més mitjançant nexos de cooperació entre institucions socials que polítiques. Cambres de comerç, clubs esportius, associacions professionals i empresarials, associacions culturals, ajuntaments i universitats conjurades en transformar una societat catalana molt espanyolitzada, per crear una societat nova, capdevantera, moderna, innovadora i lliure.

La política més important va ser la que es vinculà a la societat més que a les pròpies institucions polítiques, excessivament lligades a l'ordenament polític espanyol i a les lluites internes per un hipotètic poder. Sorgí doncs un ciutadà català amb consciència sobiranista, emprenedor i amb una cultura quotidiana dinàmica, oberta al món, innovadora, integradora de la diversitat, amb l'objectiu comú de la llibertat real, pràctica i transformadora.

La independència va ser el resultat de la mobilització ciutadana reclamant una democràcia real, la llibertat, la justícia social i la pròpia sobirania. Però d'això ja fa molts anys...

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats