Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 14
15 DE MARÇ 2011

Sobirania & pensament


Tan catalans com espanyols? Anàlisi d'un equívoc

Ferran Sáez

La pràctica totalitat de les enquestes que es fan públiques a Catalunya en relació a les adscripcions identitàries de la població mostren, des de fa molts anys, un clar predomini de les persones que es consideren "tan catalanes com espanyoles". De fet, en els darrers 10 anys no recordo cap estudi seriós que s'hagi allunyat d'aquesta norma. És cert que la majoria dels catalans se senten "tan catalans com espanyols"? Això és, si més no, el que afirmen. Existeixen importants indicis que conviden a pensar que aquesta equidistància nacional no és del tot sincera. No es tracta d'una sospita sinó, com ara tindrem ocasió de veure-ho, d'una evidència empírica. Per fer-ho, partirem de les dades de l'Enquesta Europea de Valors 2009 que s'acaba de publicar -Valors tous en temps durs, publicat per Barcino- i en la que l'autor d'aquestes l& iacute;nies es va dedicar a les qüestions polítiques i identitàries. L'estudi ha estat coordinat per l'Àngel Castiñeira i pel Javier Elzo.

Una de les proves més estadísticament clares de lexistència de l'equívoc identitari que comentem la trobem en creuar ladscripció nacional amb el sentiment dorgull de sentir-se català. La mitjana dels qui es declaren “molt orgullosos” de sentir-se catalans és del 54,8% dels enquestats. En canvi, entre els qui es declaren “tan catalans com espanyols”, aquest sentiment dorgull és manifestament menor, del 31,9% (la desviació és altíssima, de -12). O, vist des de langle invers, la mitjana dels enquestats que es declaren “no gaire orgullosos” de ser catalans és molt baixa, del 2,7%. Però en el cas dels qui es declaren tan espanyols com catalans, és del 4,5% (desviació del 2,9). En definitiva, a Catalunya quan en un context ideològic algú diu “centre” en realitat vol dir “centre-esquerra”; i quan en un context identitari diu “tan català com espanyol” en realitat vol dir “espanyol i, en segon lloc, català”.

Comprovem-ho de nou partint d'un altre ítem ("Creu que el nivell dautonomia assolit a Catalunya és excessiu, és ladequat o és insuficient?"). Ja hem vist abans que, a nivell de freqüències absolutes, el 50,3% dels enquestats consideren que és l'adequat, el 44,9% que és insuficient i el 4,7% dels catalans considera que és excessiu. Tot plegat varia molt en creuar les respostes a l'ítem que acabem d'esmentar amb les relacionades amb la identificació nacional. Comencem per les dades "previsibles": un 83,8% dels qui es consideren "només catalans" creu que l'actual grau d'autonomia és insuficient, mentre que entre els qui se senten "només espanyols" és tan sols del 5,9%. Cap sorpresa, evidentment. Observem ara les respostes dels qui afirmen sentir-se "tan catalans com espanyols". En principi, haurien de ser vagament equidistants entre els qui se senten "més catalans que espanyols" i els qui es consideren "més espanyols que catalans", per la senzilla raó que estan enmig de les dues opcions esmentades. La realitat és ben bé una altra, però. El 33,9% dels qui s'adscriuen a l'opció "més catalans que espanyols" consideren que el grau d'autonomia és l'adequat. Entre els qui se senten "més espanyols que catalans", el percentatge és del 67,3%. I els qui se senten "tan catalans com espanyols"?. El percentatge és del... 65,3%, gairebé igual al dels qui se senten "més espanyols que catalans", i molt allunyat, en canvi, dels qui afirmen ser "més catalans que espanyols".

Ja hem dit al començament que a Catalunya, els ciutadans que afirmen sentir-se "tan catalans com espanyols" constitueixen la majoria de la població. Però com acabem de comprovar-ho des de diverses perspectives, i amb el creuament de dades de procedència molt diferent, el sentiment d'identificació amb Espanya i amb Catalunya no és de cap manera simètric. És només una qüestió de matisos, o bé es tracta dun equívoc diguem-ne- estructural? Aquest no és, de ben segur, el context per respondre detalladament una pregunta daquest tipus. És probable, en qualsevol cas, que es tracti dun tema clau -potser del tema- per entendre globalment la realitat de Catalunya, a tots els nivells: des dels comportaments electorals fins els usos lingüístics, passant pel consum de laudiovisual i moltes altres qüestions que, en general, no encaixen amb els punts de partida més comuns. En tot cas, convé deixar enrere el mite de l'equidistància nacional: sentir-se "tan català com espanyol" significa, en realitat, adscriure's a una identitat espanyola especial.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats