Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 13
15 DE FEBRER 2011

Vida d'un diletant


Il·lustració Joaquim Pijoan

Des hommes et des dieux

Joaquim Pijoan

Vivim en una societat on la presència de Déu és més aviat escassa, ens hem convertit en homes autosuficients, que creiem més en la raó i la lògica científica, fins al punt de divinitzar-les, que no pas en un Déu omniscient i omnipotent. És un fet, i ara no es tracta de cercar el com i el perquè hem arribat a aquesta situació en el nostre petit món, sinó de constatar com no totes les societats han postergat amb el mateix desinterès la realitat de Déu, i com fins i tot entre nosaltres aquest Déu que alguns filòsofs donaven per mort, reapareix un cop i un altre, allà on menys ho esperem. És el que passa amb l’èxit inesperat de la pel·lícula del director francès Xavier Beauvois, Des hommes et des dieux, en VO als Verdi, doblada al castellà amb el títol De dioses y hombres a altres cinemes de la ciutat. A França, el país de més tradició laïcista, l’èxit d’aquesta obra ha estat encara més important, i també, per inesperat, sorprenent. És un film basat en un fet real dels anys 90. I plenament inserit en el marc de l’islamisme actual, una cultura en efervescència que ens costa tant d’entendre, sobretot quan es manifesta amb actes de violència extrema i gratuïta del tot incomprensibles per a nosaltres.

L’argument es centra en la vida d’un monestir d’una petita comunitat de monjos cistercencs situat a les muntanyes del Magreb, són els anys 90 del segle passat., els monjos viuen en perfecta harmonia amb la població musulmana, col·aborant-hi i ajudant-los en la mesura de les seves possibilitats. Un grup fonamentalista islàmic assessina un equip de treballadors estrangers que feien unes obres a la contrada, i el pànic i la incertesa s’apoderen d’aquella regió. L’exèrcit algerià ofereix protecció a la comunitat de monjos cistercencs, atès que seran el probable pròxim objectiu del grup terrorista islàmic, però els monjos, fidels al seu ora et labora, la refusen. La comunitat, però, té els seus dubtes. Què han de fer, es pregunten. Anar-se’n? Quedar-se? Malgrat el perill imminent que són conscients de viure, i després d’un intens i serè debat comunitari, decideixen quedar-se fins al final, passi el que passi. Aquest & eacute;s el resum de la història que narra uns fets ocorreguts realment a una comunitat de monjos cistercencs de Tibhirine, a Algèria, des de l’any 1993 fins al seu segrestament l’any 1996.

Vaig sortir del cinema colpit per la fe, serena i amorosa, dels monjos, fins al tràgic final, i amb la negror del fanatisme islàmic dibuixat en el cel de la ciutat. Com es poden entendre els dos extrems tan oposats d’una fe en nom d’un mateix Déu, la força generosa de l’amor sense límits i la violència criminal i desaforada? I enmig de tot, la nostra societat, amb l’interrogant penjat d’un cel que ens qüestiona les nostres certeses tan precàries. En nom de Déu els homes han fet els actes d’amor més sublims i les atrocitats més cruels i sagnants. Potser per això el títol de la pel·lícula parla d’homes i déus en plural i en minúscula, per diferenciar-ho del Déu que és Amor. Els carrers de Gràcia, quasi deserts en aquella hora vespral, em veieren passar amb la meva angoixa existencial, la gran incògnita penjant damunt del meu pensament, com una espasa de Damocles postmoderna, problemes de sempre per a l’home convuls i limitat en què m’he convertit. Havia vist una excel·lent pel·lícula feta amb la pasta de la veritat, no pas una vulgar ficció per passar l’estona. I com sempre passa quan et posen davant d’una gran obra, les preguntes que et desvetlla superen les respostes, sempre massa fàcils i segures. Una història molt actual que fa pensar, serenament, en la complexitat de l’existència humana. Recomanada per a amants del cinema tout court.

 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats