Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 13
15 DE FEBRER 2011

Cròniques de la Catalunya Independent


"La llengua catalana va ser proscrita d'escoles i institucions..."

La guerra per la independència

Caterina Roger

Afortunadament no va ser una guerra cruenta, érem dins de la Unió Europea i això va impedir que Espanya enviés els seus exèrcits contra Catalunya. Però el que sí va fer fou declarar la guerra contra Catalunya. Espanya ens declarà la guerra com ja havia succeït diverses vegades a la història. Lobjectiu era destruir els focus de resistència i dominar i explotar la Nació catalana. Espanya existia en relació a la capacitat de domini sobre els països catalans.

La Guerra de la Independència constituí una agressió planificada pels estrategues espanyols en diversos fronts. Van fer servir els seus jutges i tribunals, a sou del Govern espanyol, per invalidar sistemàticamente totes les lleis catalanes, fins i tot el dret civil pel qual ens regim els catalans. Un altre front fou les finances, ens van arrabassar totes les institucions financeres i ens van procurar ofegar econòmicamente mitjançant lespoli fiscal i el boicot comercial fins extrems inaudits. Els espanyols van mobilitzar la seva infanteria, és a dir el foment de lodi vers els catalans de nombroses divisions de ciutadans espanyols. Els catalans érem sempre els responsables de totes les dissorts dels espanyols, deien. També ens van bombardejar des del control de bona part dels mitjans de comunicació amb projectils i bombes de fragmentació com són els rumors, les mentides i la difusió de lodi. La llengua catalana va ser proscrita descoles i de les institucions catalanes i simposà el castellà. La cultura castellana, les formes de pensament i de vida dels espanyols eren imposats per la força i subtilment. La diferència es considerà un atemptat contra Espanya i una qüestió dEstat. A les universitats catalanes simposà el poder dels claustres tot substituint el seu sistema de govern com eren els Patronats.

També la marina espanyola féu actuar els submarins per bloquejar ports i aeroports introduint lespionatge desestabilitzador i generador de la divisió de lindependentisme. Els resultats van ser clars i contundents, uns deu partits per defensar la llibertat de la Pàtria esmicolà tota possibilitat de promoure la independència de manera eficaç.

En pocs mesos, des de les grans manifestacions a favor de la independència, els serveis secrets espanyols es van multiplicar per deu. Els pressupostos espanyols per combatre els patriotes catalans van crèixer mil vegades més. La dominació de Catalunya era lafer prioritari per Espanya, més que qualsevol altra qüestió. Espanya depenia de Catalunya i podia deixar dexistir si els catalans construíem la nostra llibertat.

La contaminació ideològica del nacionalisme espanyol fou lequivalent de la guerra psicològica i bacteriològica. Molts catalans van patir els seus efectes i van passar a formar part duna Cinquena columna decidida a destruir els països catalans per fer possible la dominació espanyola, el seu model de societat, a qualsevol preu, a sang i foc si necessari.

Però la Resistència Catalana sorganitzà i saixecà un ampli moviment dalliberament nacional. La guerra durà deu anys. La guerra per la independència no fou una guerra romàntica en record dels nostres reis i la nostra història, fou una guerra pragmàtica i responsable per poder viure en llibertat, preservar les nostres propietats, la feina i el poder de decidir fer un gran País europeu.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats