Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 13
15 DE FEBRER 2011

L'associat


Regulació estatal sobre les infraestructures catalanes

La Teoria de Control i Catalunya

Josep Amat

Per la meva activitat professional, he anat aplicant les teories de Control a l’automatització de molts processos industrials, el que comporta establir en cada cas els elements que permeten la regulació de les principals variables que hi intervenen. La nostra tasca consisteix en identificar els elements que millor poden actuar per incrementar o per reduir el valor de cada variable, i aconseguir l’optimització desitjada.

Això m’ha portat a veure clarament com, en el desenvolupament econòmic de Catalunya, també intervenen diversos factors de regulació que van realitzant eficaçment la seva funció.

Si des l’òptica de poder controlar el nostre desenvolupament econòmic s’hagués d’identificar els elements de regulació que poden tenir un factor d’impacte més elevat, podríem destacar les infraestructures que permeten potenciar la mobilitat interior de la població, la mobilitat de més llarg abast, el transport de mercaderies i la transmissió de la informació.

En tots aquests casos s’identifica que els valors donats a cada element regulador, no està a les nostres mans.

Amb els recursos econòmics recaptats a Catalunya, el govern central decideix quines infraestructures prioritza, i el resultat ha estat que a diferència d’altres indrets de l’estat espanyol, la carretera N II de Barcelona a França és un rosari de rotondes que permeten eficaçment limitar la seva capacitat. La línia Barcelona València de la xarxa de trens convencionals conté un bon tram de via única que limita eficaçment la seva capacitat. La línia ferroviària del port de Barcelona no ha disposat d’amplada europea fins fa uns dies, i per poder limitar eficaçment la seva capacitat, la solució ha estat el tercer carril, per poder impedir l’ús simultani amb la xarxa convencional. La xarxa ferroviària d’alta velocitat a tot l’estat ja està pel davant del Japó, EUA, Alemania o França i sols al darrera de Xina, però només ens permet connectar amb Madrid i des d’allà amb tota la resta de l’estat, i no ho podrem fer cap a Europa fins d’aquí alguns anys, el que permet eficaçment limitar la nostra relació amb el mercat europeu de mitjà abast. Des de l’aeroport Aena ens adjudica els vols que complementen la xarxa de connexions des de Madrid, però no la que ens permet connectar-nos amb la resta del món, el que permet eficaçment limitar la nostra relació amb el mercat internacional de més llarg abast.

Amb la xarxa de telecomunicacions que disposem, amb els principals operadors podem contractar alta capacitat (fins a 10 Mb), però per limitacions de la infraestructura el servei que ens presten és 50 vegades inferior, o fins i tot 200 vegades més lenta. En aquest cas, tot i que el seu cost no és comparable amb el de les altres infraestructures, també permet eficaçment limitar el teletreball d’una part molt important de la població.

És evident que si el que es pretenia és aplicar aquests paràmetres reguladors en limitar el nostre progrés, no es pot demanar més eficiència. La majoria dels que confiaven en poder influir sobre un govern central que parlava d’una Espanya plural, ja estan desenganyats. Els que creiem en les nostres possibilitats d’independència cada cop som més, i pels més pessimistes, que segueixin de prop els recents esdeveniments del nord d’Àfrica.

 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats