Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 13
15 DE FEBRER 2011

Sobirania & pensament


"No es poden tenir dues pàtries..."

L'enganyifa del federalisme

Hilari Raguer

Des de dos à mbits es propugna actualment el federalisme a l’estat espanyol: des dels constitucionalistes espanyols aparentment més oberts, però que precisen que no podrà ser asimètric, o sigui que no ha de suposar privilegis per a cap comunitat autònoma; i des de l’anomenat sector catalanista del PSC, que al capdavall amb l’etiqueta de federalisme s’acontentaria amb una autonomia una mica més generosa.

Uns i altres no tenen en compte un principi fonamental, que deriva de la mateixa etimologia dels mots federació i federar-se, i del seu derivat federalisme: per a federar-se, primer cal ser independent, de la mateixa manera que per a casar-se cal ser solter. I La Trinca ja va proclamar que no es poden tenir dues pàtries i no estar tocat de l’ala.

Dues conseqüències es desprenen d’aquest veritable federalisme. La primera és que la federació ha de ser pactada lliurement i no pot ser imposada por derecho de conquista, tal com el matrimoni amb violència és nul, és més aviat un rapte. La segona és que, si l’acte de federar-se ha de ser lliure, hi ha d’haver també llibertat de “desfederar-se”, o sigui el dret de secessió. La constitució de l’antiga URSS el reconeixia a totes les repúbliques soviètiques (teòricament, perquè de fet no va reconèixer a Txecoeslovàquia ni a Hongria el dret de separar-se del jou comunista, però el simple reconeixement teòric ja proclamava que una veritable federació ha de ser lliure).

La gran prova que aquests federalismes de què ara ens parlen no són veritables és que no sols no reconeixen el dret de secessió, sinó que es reserven sempre el dret de revocar la magra autonomia concedida. Això recorda la faula de Hartzenbusch El pájaro y el niño. Un nen invitava a volar un ocellet que mantenia lligat per una pota amb un cordill:

Torpe animal / goza el permiso / que hoy se te da./ Largo de sobra / es el torzal: / vuelos bien altos / puedes echar.

Però l’ocellet, amb tota raó, s’hi nega:

Tú de la pata / me tirarás,/ siempre que el vuelo / quiera yo alzar.

I Hartzenbusch acaba la faula amb aquesta moral actualíssima:

No hay servidumbre / que aflija más,/ que una con visos /  de libertad.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats