Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 13
15 DE FEBRER 2011

Sobirania & pensament


"El bilingüisme és una trampa..."

Bilingüisme i cultura

Lourdes Bassols

Recentment han augmentat els ja constants atacs des de les institucions de lestat espanyol contra la llengua catalana, encarnats en les prohibicions que es deriven de la sentència del Tribunal Constitucional. En general, les conseqüències prenen la forma duna decidida defensa del bilingüisme en perjudici, és clar, de lextensió de l& uacute;s del català com a llengua normal de convivència.

Podríem citar ara tota una rècula destudis que han proliferat, sobretot en els últims vint anys, que posen de relleu els claríssims avantatges que laprenentatge des de la infància de dos idiomes té per al desenvolupament general del cervell. Allò que la neurologia ha demostrat fins ara és que, a diferència dels adults, els nens petits aprenen les dues llengües (per exemple, la del pare i la de la mare) de manera simultània i utilitzant el mateix grup neuronal per emmagatzemar els coneixements, de manera que no només nautomatitzen lús altern sinó, i més important, que el grup neuronal en resulta més estimulat i, per tant, més preparat per a laprenentatge de qualsevol altra llengua en el futur. Els adults, en canvi, emmagatzemen els coneixements lingüístics en compartiments diferents i, per això, estem obligats a traduir duna llengua a laltra.

Deixant de banda els avantatges demostrats que el nens que viuen en un entorn bilingüe tenen cara a integrar una tercera o quarta llengua, voldria també deixar clar que els mateixos estudis demostren que el bilingüisme pur no existeix. En puritat, hem de parlar de “llengua materna” i de segona llengua apresa automàticament” entre els zero i els dos anys dedat, on la “llengua materna” serà la que parli la persona que més temps estigui en comunicació amb el nadó des del moment del naixement.

Tot això ha de servir, és clar, per enfocar les polítiques lingüístiques dels sistemes educatius i, fins i tot, per orientar els pares que es trobin en situacions familiars monolingües per tal de què perdin la por, malauradament tan extesa, a lexposició precoç dels seus fills a una segona llengua. A diferència del que molts pensen, això serà per als infants un tresor de valor incalculable cares a la integració posterior de noves llengües.

Cal, però, a partir daquestes consideracions merament lingüístiques, no oblidar que la llengua no és només un instrument de comunicació sinó que, a través della, es transmet una cultura, és a dir, uns valors que marquen la manera désser en el món, i unes tradicions, és a dir el nostre indispensable sentit de pertinença que es desenvolupa a través de la seguretat que dóna el sentiment de “sentir-me igual” als qui menvolten. És per això que, com veiem amb molta freqüència al nostre voltant, els immigrants que sinstal∙len en un altre país retornen sovint a la pràctica de costums ancestrals o a lús de signes de cultura que havíen deixat de banda quan vivien en el seu.

Però aquí hi entra ara un altre factor que, aliè a allò que és aconsellable des del punt de vista pedagògic i social, es perd en plantejaments de caire polític adduint que la situació ideal per a un país, com Catalunya, és la pràctica del bilingüisme. Això és una trampa, i molt greu, perquè en termes de cultura (és a dir de transmissió de valors i de sentiment de pertinença) no hi ha bilingüisme que valgui. La cultura dun país és, per definició, monolingüe i la cultura catalana “parla” només català. Qualsevol intent de diluir la presència social de la llengua catalana com a instrument de comunicació no és només un atac a linstrument (atac que per si mateix ja seria prou greu) sinó que, per sobre de tot, és un intent danorreament duna cultura, és a dir duna manera legítima désser en el món i duna manera que no només és legítima, sinó absolutament imprescindible, de construir el nostre sentit de pertinença, sense el qual, com és ben sabut, lésser humà no serà mai res més que un nen petit, insegur i perdut.

La resposta madura des de Catalunya a aquests intents continus dinfantilització demostra ben a les clares que encara no ho han aconseguit, però demana, daltra banda, que tots estiguem alerta i que qualsevol nou intent sigui, constantment i serena, denunciat, contestat i rebutjat a través de les eines de cultura, duna cultura que és la nostra i que no hem de permetre que ens anorreïn, perquè això seria tant com renunciar a ser persones.

 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats