Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 02
15 DE FEBRER 2010

Sobirania & pensament


Antoni Tàpies

Consciència nacional

Josep Ma. Huguet

La nació é s un conjunt d'elements subjectius i d’altres objectius. La consciència de pertinença a una comunitat humana determinada i la voluntat de vida col·lectiva, que sempre es donen units, són els elements subjectius. Aquests aspectes subjectius informen els de caire objectiu (territori, cultura i símbols, llengua, història, dret, etc.).

Cap d’aquests elements, tot sol, no és suficient per a parlar de nació. El concepte de nació s’enriqueix en la mateixa proporció que els elements objectius es consoliden com a fets existencials personals. És la possessió intencional subjectiva de les dades objectives el que, seguint en Joan Costa a Nació i Nacionalismes, denominem consciència nacional. I com més fortes són la consciència nacional i la voluntat d’ésser nació, més pes específic adquireixen els elements objectius.

Aquesta coincidència de les persones a reconèixer la seva pertinença a un grup no és doncs pur sentiment, sinó que es recolza en els elements objectius. A partir d’ells, hom no solament se sent membre d’una nació, sinó que se’n reconeix, és a dir, s’adona que realment ho és. Es manifesta com una dada d’identitat personal que mou a emprar el “nosaltres” per a distingir-se del que no és membre de la comunitat. Aquesta consciència de pertinença compartida és la que fa d’una comunitat una nació.

L’ésser humà, tan des del punt de vista material com espiritual, necessita d’un medi d’on prendre una llengua, creences, costums, cultura i símbols, etc., que configurin i desenvolupin la seva personalitat i la seva idiosincràsia, és a dir, la seva identitat. Aquesta socialització primària es dóna en la família i en la nació, que són veritables òrgans de transmissió de la concepció de la vida i del món.

Però els elements d’una nació també són dinàmics, en el sentit de que té un present i un futur: el projecte comú i la seva realització. Aquest projecte comú no és altre que el bé comú de la comunitat i de cadascun del seus membres, la qual cosa comporta, com diu Maritain, una idea de propòsit comú, i exigeix consciència personal i llibertat. La identitat col·lectiva de Catalunya avui dia no és un corol·lari del viure i treballar a casa nostra, entendre el català, ser seguidor del Barça o membre d’una colla castellera: això ajuda, i molt, però la consciència nacional col·lectiva no és plena ni de bon tros. Què cal fer? No ho sé: sumar consciències i unir identitats són tasques delicadíssimes, doncs es troben al nucli de la persona i de la seva llibertat. Serà necessària una implicació de tots els nivells de la societat, i caldran també equilibris i renúncies difícils. El que es pot constatar és que queda molt per fer, que el procés no és gens senzill i que solament el pas del temps no el resol.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats