Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 11
15 DE DESEMBRE 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


Pensar, sentir i viure en llibertat

Els anys anteriors a la independència

Caterina Roger

Mai no ha estat declarada la independència catalana respecte a Espanya. El procés va ser diferent del que molts creien. En aquells temps, no tenia sentit proclamar la república catalana com va fer el president Macià. Formar part de la Unió Europea permeté fer les coses altrament. D'altra banda, les circumstàncies econòmiques, la crisi generalitzada, va facilitar un procés vers la independència que pocs havien pogut imaginar.

La indepenència, com la llibertat, com l'amor, com qualsevol altra cosa seriosa no es redueix a paraules sinó que configura una manera de fer diferent. Representa fets que alliberen, decisions que ens condueixen vers accions dutes a terme sobiranament, sense esperar el vistiplau de ningú.

Un fet cabdal que fonamentà la nostra independència fou la capacitat de l'economia catalana d'exportar i de potenciar el mercat interior. Es passà d'un 30% d'exportacions a quasibé el 50% i d'una mica més del 32% de consum interior a quasi el 40%. El mercat vers Espanya quedà en un 11% aproximadament, tot i sent la balança comercial favorable a Catalunya. Aquesta va ser una realitat decisiva.

Vinculat al desenvolupament exportador, les relacions diplomàtiques catalanes es van intensificar molt i, quan la Unió Europea plantejà una integració a dues velocitats, Catalunya optà clarament per adherir-se als plantejaments econòmics dels primers països europeus com Alemanya, França, Anglaterra o Holanda. Espanya restà, incapaç, junt amb aquells països que havien de ser rescatats econòmicament.

D'altra banda, l'actitud integradora vers els immigrants, ja tradicional a Catalunya, va fer que la població nouvinguda, a mesura que adoptava la nacionalitat, ho feia votant partits catalans. Per contra, a Espanya les poblacions immigrades restaven marginades i refractàries.

Un altre fet important que definí el caràcter sobirà de Catalunya fou la creació d'un sistema de Justícia fonamentat ens els plantejaments de la Conflictologia. Un sistema d'adhesió voluntaria que incorporà metodologies de resolució de conflictes distints de les complicades i cares emprades per una Justicia espanyola incapaç d'adoptar el Dret consetudinari com a filosofia moral.

També fou important el fet de clarificar el mapa polític català. Els partits d'obediència espanyola van veure reduïts el nombre de vots i de militància i, a m& eacute;s, els partits sobirans catalans van evolucionar vers el sobiranisme. El sorgiment d'un moviment independentista radical també fou un dels trets definitoris d'aquells anys, el que contribuí, sens dubte, a la creació de moltes iniciatives de vital importància. Nous mitjans de comunicació, molts municipis que es decidiren a dur a terme polítiques municipals al marge de la mentalitat espanyola per crear poblacions on viure i treballar. Per l'altra banda, el Parlament començà a emetre “Recomanacions” que la població assumia com si fossin lleis sense que els tribunals espanyols es puguessin oposar.

El fet és que, en aquells anys, un nombre creixent de ciutadans de Catalunya van començar a pensar, sentir i viure sobiranament, fugint dels estereotips típicament espanyols i creant un estil de vida atractiu, modern, progressista que les poblacions, sota la influència de la mentalitat espanyola, acabaren per adoptar i fer seu. La progressiva desobediència civil vers les lleis espanyoles, el rebuig a pagar a Hisenda i la substitució de símbols espanyols per catalans fou una “moda” que s'establí arreu de Catalunya i de bona part del Països Catalans.

Malgrat els esforços d'Espanya per evitar-la, la llibertat ens arribà de manera tranquil·la i creativa, de vegades subtilment i d'altres amb el crit clar d'In-de-pen-dèn-cia!

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats