Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 11
15 DE DESEMBRE 2010

Sobirania & pensament


Nova composició política al Parlament de Catalunya

Ha començat el després

Narcís Oliveres

Hi ha moltes definicions de democràcia. I matisacions. I graus. Es parla, fins i tot, de la qualitat de la democràcia. No és difícil dilucidar la qualitat de la democràcia que regna en un país en funció de les llibertats que hi són respectades. Un país per ser democràtic ha de respectar la gamma completa de les llibertats civils. Perquè una societat pugui ser considerada com una democràcia és necessari que els que detenten el poder l'hagin legitimitat per mitjà d’una elecció estrictament competitiva (sufragi universal, lliure candidatura, escrutini secret ...).

En la nit electoral s’esgota el fenomen de la legitimitació. Obertes les urnes, comptats els sufragis, sabut qui és el guanyador l’episodi de la legitimació conclou. Acaba el temps electoral, essencial i necessari, i comença un temps polític diferent, que en democràcia ha de ser temps de d’eficàcia institucional. Si no, si només ens quedem amb la legitimitat, i si aquesta legitimitat és l’aritmètica establerta en els quarters generals dels partits perdedors, no serveix per assolir l’eficàcia i, per tant, no soluciona els problemes dels ciutadans. Els ciutadans volen poder dir que tenen un govern legítim, que ells mateixos han elegit, però també volen poder dir que a més és capaç d’efectuar els canvis necessaris per una vida millor. En unes eleccions, els ciutadans no determinen només qui ha de governar. Determinen també qui haurà de fer l’oposició. L’oposició sempre ha estat la pedra angular de la democràcia. Si hi ha quelcom que determini un sistema democràtic és el paper que hi juga una oposició institucionalitzada, que contribueixi a una permanent renovació, tant de valors i principis com de projectes de futur, oferint alternatives. Precisament l’exigència d’una oposició institucionalitzada requereix la seva eficàcia institucional. Una democràcia és tant més forta, com més responsable és el comportament de l’oposició

Les eleccions al Parlament de Catalunya han legitimitat una formació política. En democràcia l’èxit dels uns no significa la negació dels altres. Cada catal& agrave;, cada catalana, han de ser respectats en les seves conviccions i els seus vots i aquest respecte l’ha de tenir la majoria, d’una manera molt especial, a l’oposició. Aquestes eleccions han constituït amb contundència un acte de desautorització d’unes forces polítiques, l’accessió al govern de les quals va ser fruit de la legitimació aritmètica, incapaces d’assolir l’eficàcia. Ara cal que siguin responsables, eficaces, en l’exercici de l’oposició. L’oposició no pot comportar-se només com un adversari, sinó com un contradictor necessari. Ha d’oferir alternatives, però no pot pretendre suplantar la majoria en l’acció de govern.

I a la majoria li correspon complir les seves promeses. Té el dret, i fins i tot el deure d’assumir la seva victòria. Ho ha de fer sense arrogància, però també sense complexes. Sobretot en allò que el poble de Catalunya va expressar tan clarament el passat 10 de juliol als carrers de Barcelona, en la multitudinària manifestació, en què la pancarta inicial, amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim, era portada pels líders dels partits polítics, entre ells Artur Mas, el qual va afirmar que l’èxit de la manifestació marcarà un abans i un després en la història de Catalunya. Els líders han d’assumir els anhels del seu poble. Aquests anhels van quedar palesos en aquella manifestació. Artur Mas té la responsabilitat de govern, és clar, però no només. No pot declinar fer possible la realització d’aquests anhels. És cert que un eventual referèndum s’ha de convocar quan es pugui guanyar, segons ha declarat. Fer-ho possible és una de les seves responsabilitats.

És temps de balanços post-electorals. I de reflexions. S’han de fer amb ponderació i realisme. Cada dia aporta nous elements, per exemple les renúncies dels Presidents Montilla I Benach. Els debats d’investidura n’aportaran més. Estic convençut de que el poble de Catalunya ha elegit amb encert. “La centralitat del sobiranisme és CiU, això és una veritat electoral”, deia David Madí, en una entrevista a EL PUNT el 7 de febrer de 2010. I afegia “El país té vocació de canvi”. Ha començat el canvi. Ha començat el després.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats