Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 10
15 DE NOVEMBRE DE 2010

Zig-Zag


Jaume Passarell i Ribó (Badalona, 1890 - Barcelona, 1975)

El surrealisme, invent català

Francesc Canosa

Explicaré una cosa que sap ben poca gent. Bé, de fet, l’explica Jaume Passarell, periodista i ninotaire. Gran ninotaire de la Catalunya del primer terç de segle. Gran traçador d’una societat que dibuixava ser un país. Què explica Passarell?

Doncs que ... el surrealisme, que la gent que es pensa estar assabentada a casa nostra d’aquestes coses creu que ens va venir de París, va néixer a Barcelona molt abans. La naixença va tenir lloc entre el carrer de la Boqueria i la Rambla”. Guaita. El surrealisme amb partida baptismal catalana i tot.

És així. Passarell forma part d’un grup de periodistes que s’inventen el surrealisme molt abans d’aquell 1924 on André Breton i la seva colla de criatures mentalment alliberades proclamessin el Manifest Surrealista a París. Són dies que flairen la Primera Guerra Mundial. I sí, són periodistes, però alguna cosa més que periodistes: periodistes-humoristes, o fins i tot per ser més justos: humoristes. Manuel Fontdevila, Josep Amich, Lluís Capdevila, Plató Peig, Santiago Vinardell... rebenten de riure. Són uns bromistes professionals, de primera divisió. Apliquen un humor fora de si a qualsevol aspecte de la vida. Una mostra, un botó. Tot el dia estan inventant cançons com aquesta:

“Si puges l’escalinata / Veuràs ton pare com balla / La mare que t’ha... / I s’esfumarà el neguit / Que et dóna dormir a la palla”

Passarell dirà: “Si aquesta mostra, llevat que consona, no és surrealista que em pelin. Empescada i cantada més de vint anys abans d’haver estat inventada a França la teoria que hom va batejar amb aquell apel·latiu i que molts aquí, babaus de mena que eren, es varen creure que ens va venir d’aquell país quan va sortir del carrer de la Boqueria... Encara més. El surrealisme que ells van començar de practicar era de broma. El que ens va venir de França no ho era gens. Era trist, encarcarat, i tirava a transcendental”.

És així. Nosaltres anar rient. De fet tots aquests homes continuen l’explosiva tradició humorística-existencial catalana. Des de la Renaixença, passant pel modernisme, el noucentisme i fins a la República els catalans usen l’humor com a Front d’Alliberament Nacional. És igual si ets d’esquerres, de dretes, de centre, o de rotonda. Només cal pensar en les centenars de publicacions humorístico-satíriques-iròniques-rebenta-tot que apareixen al segle XIX (des de Un tros de paper a l’Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia) fins a les del primer terç de segle XX (Cu-cut; Cuca-fera, i el darrer bastió amb el Be Negre). I és que la va clavar el 1925, Josep Carner, el “príncep dels poetes”: “Els catalans som obvis”, per això "la ironia és un instint compensador, una defensa natural contra l'elefantiasi insuportable de la nostra Obvietat". Per això, tot català milita -segons ell-  en l'H.I.D.S. dins l'A.T. de les P.O., vaja, en l'Humor Indeliberat, Difós, Secret, dins l'Automatisme Tradicional de les Paraules Òbvies.

És així. No és estrany que els catalans s’inventin el surrealisme. Se l’inventen per fugir de la realitat asfixiant. Una nació sense estat és una paradoxa amb potes. El caminar trist del funambulista per la sirga. El català és surrealista, irònic, humorista... perquè està condemnat a la dualitat. Al dir que no dius. Al no dir que dius. Al ser i al no ser. Hem inventat i hem exportat el surrealisme a tot el món... Salvador Dalí, Joan Miró, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, J.V. Foix, Guillem Díaz-Plaja, Jaume Miravitlles... i tants i panys. És així. Ens vam inventar el surrealisme i potser ja és hora d'inventar el realisme.

 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats