Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 10
15 DE NOVEMBRE DE 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


El més ferm aliat de l'independentisme era l'agressiu
nacionalisme espanyol. La punxa d'en Jap. Joan Antoni Poch.

Els nostres aliats

Caterina Roger

Recordo, uns dos anys abans de la nostra independència, els comentaris que circulaven en els cenacles polítics. En aquell temps, a la major part dels polítics els preocupava sobretot com poder revalidar el seu càrrec en les properes eleccions mentre que el fragmentat moviment independentista cercava aliats per poder assolir la llibertat. Els més ferm aliat de l'independentisme era, en aquella època, l'agressiu nacionalisme espanyol que pugnava i treballava eficaçment per eliminar tota forma d'autonomia i recluir la cultura, la política i l'economia catalanes als museus i arxius històrics. La veritat és que van ser a punt d'aconseguir-ho. Però els pobles es fan forts en l'adversitat i nosaltres no vam ser una excepció.

L'altre aliat en favor de la independència va ser una forta i pertinaç crisi econòmica generalitzada provocada per entitats financeres multinacionals entre les que destacaven els principals bancs espanyols. La situació provocà molts milers d'aturats i la justificació per acabar amb les llibertats, en especial les nacionals catalanes.

Malgrat tot, en aquella època érem conscients que ens mancava un tercer aliat per poder arribar a aconseguir els nostres propòsits. De la nostra història podíem extreure'n lliçons molt útils. L'estimat president Macià ens havia fet veure que militarment la reconquesta nacional que inicià a Prats de Molló no havia estat ben prevista des del punt de vista de l'estratègia militar. Posteriorment, la proclamació de la República catalana al balcó del palau del Govern tampoc va atènyer l'efecte esperat i la República catalana no s'arribà a consolidar. L'important no és l'ordre d'avançar ni la proclamació de la llibertat, l'important, ja ho hem vist, és la capacitat de construir un país independent. Independent jurídicament, política, econòmica i cultural. I això era perfectament possible. La nostra economia quan formàvem part d'Espanya ens permetia amb escreix viure independentment; la nostra era una cultura antiga i moderna alhora; institucionalment ens trobàvem ben organitzats, les universitats i la recerca eren molt be situades a nivell internacional. De fet, podíem esdevenir independents fàcilment a no ser per la vital dependència d'Espanya de la nostra economia, del dinamisme de la nostra societat.

Un altre precedent, l'estimat president Prat de la Riba, el constructor eficaç i assenyat de país. Encara existeixen obres seves. Més recentment, el també estimat president Pujol, continuador dels passos d'en Prat de la Riba, ambdós van fer una feina ben feta però els mancava la rauxa d'en Macià. I a en Macià el seny constructor.

Anys d'autonomia no garanteixen la llibertat ni el respecte dels altres. Proclames independentistes tampoc garanteixen la llibertat ni el respecte ni tan sols el recolzament de la ciutadania. Calia ajuntar en un sol programa el seny i la rauxa. I és el que succeí. Calia unir les forces politiques fragmentades, calia liderar el moviment vers la independència i, sobretot, calia anar mes enllà d'una política autonomista poruga. Ens calia disposar d'un full de ruta que ens portés vers la llibertat nacional de manera segura i eficaç. Un full de ruta que representés la construcció real, no ja d'un projecte de pais, sinó del mateix país alliberat de la submissió a Espanya; mobilitzar a tota la societat catalana. Però això ja és un altre capítol de la nostra història.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats