Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 10
15 DE NOVEMBRE DE 2010

L'opinió del lector


L'opinió del lector

Joan Alcaraz
Salvador Garcia

Per què Espanya no pot ser un estat federal. Joan Alcaraz. Les meves incursions per Europa –sobre les quals, relativament, no em puc queixar- no m’han dut fins ara per Flandes i Brusel·les, ni per cap altra part d’un Estat belga que ja fa temps que es troba en crisi, qui sap si irreversible. L’article d’Elsa Álvarez del butlletí d’octubre m’ha interessat, doncs, no tan sols des d’una perspectiva de “sana enveja” turística, sinó per les visions comparatives entre les realitats de Bèlgica i Espanya des del punt de vista del federalisme. L’Elsa intitula el seu comentari “Per què Espanya no pot ser un estat federal”, i jo hi afegiria: “Federal... ja no cal”. No sóc jurista, ni politòleg, però sempre he pensat que els estats federals poden ser adients per a pobles que precisen d’una gran descentralització administrativa però a partir que tots els seus membres se sentin parts integrants d’una mateixa nació. Els models nord-americà, alemany o australià, per exemple, poden ser paradigmàtics en aquest sentit.

Pel que fa a comunitats culturals i lingüístiques diferenciades –el cas belga, pel paper estratègic que hi té la conurbació de Brussel·les, resulta complex-, trobo que la confederació pot ser una fórmula més escaient. Veiem l’exemple de Suïssa, prou conegut, per mirar no tan lluny de casa nostra. Però, federació o confederació, tot plegat requereix d’una exquisida voluntat de pacte entre les parts. És el que, amb prou dificultats, s’ha intentat a Bèlgica, i és també el que a Espanya no s’intenta gens, i encara menys després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut.

A propòsit de la independència pot haver-hi una posició de principis: la dels qui troben que Catalunya hi té, històricament, tot el dret com a expressió política de la seva realitat nacional. Però també compta la molta gent que hagués volgut una convivència en equilibri dins un mateix Estat però que, com a reacció al tancament espanyol –que la fa pràcticament impossible- s’aboca a l’independentisme per la via dels fets. En la suma d’aquestes dues aportacions –i en el marc del conflicte actual amb Espanya- ens trobem, i l’article de l’Elsa m’hi ha fet pensar un cop més.

Empresaris patriotes. Salvador Garcia. Ens hem de felicitar per la candidatura de Joaquim Boixareu a Foment del Treball, tot i que no hagi reexit. Cal renovació, regeneració i transparència en les principals institucions del país, i per exigir-ho a l'administració pública també cal fer-ho en l'àmbit civil, partits, sindicats, i moltes altres entitats com Foment del Treball. Joaquim Boixareu té el país al cap, la seva gent i les seves empreses i els reptes de present i futur. També està plenament compromès amb el país, com ho demostra per exemple sent el president del Consell Social de l'UPC. I va decidir arriscar i invertir temps per a renovar Foment. A Catalunya cal que hi hagi més gent que arrisqui per a construir el país. Ens hem de felicitar i agrair-li la seva iniciativa, i animar i donar suport a tots aquells patriotes preparats que vulguin dedicar temps i energia per renovar les principals institucions del país.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats