Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 10
15 DE NOVEMBRE DE 2010

El debat sobre la immigració


Multiculturalitat versus integració

Lourdes Bassols

Les recents mesures dexpulsió dels gitanos romanesos a França i la confessió de la cancellera Merkel admetent el fracàs de les polítiques dintegració a Alemanya junt amb els brots xenòfobs que sorgeixen arreu de la Unió Europea, i malauradament també a casa nostra, fan pensar que les pràctiques habituals a Europa quan a polítiques dimmigració han de ser revisades. Com haurà Catalunya dafrontar aquest problema quan la consecució de la independència ens permeti dissenyar la pròpia política en aquesta matèria? Com ho hem vist en els estats que tenen plena autonomia per decidir, no nhi ha prou amb exigir que els immigrants arribin amb un contracte de treball establert en els seus països dorigen. Atrets per les possibilitats de feina i duna millor subsistència, la majoria arriben a qualsevol dels països europeus en avió i amb el passaport en regla per estar-shi tres mesos, estada més que suficient per trobar feina en època de bonança econòmica, treballant en allò que els daquí menyspreàvem, lluny de les seves famílies i les seves terres, moltes vegades devastades per guerres provocades per interessos econòmics que els són aliens o en mans de grans companyies que els obliguen a canviar els cultius daliments per cultiu de material biocombustible, per exemple, per alimentar la màquina del progrès doccident.

De migracions nhi ha hagut des de què lhome és home i jo matreviria a dir que lhome es va fer home, en gran part, perquè va migrar. El contacte amb noves tribus va suposar laprenentage de nous costums, la transferència de tecnologia, laugment de la capacitat cognitiva i el creixement de les estructures cerebrals que permeteren el desenvolupament del llenguatge. Tanmateix, és ben cert que quan el clima no era favorable les collites no eren bones i no hi havia prou aliment per a tothom, o quan escassejava la terra, la situació es complicava: les disputes veïnals derivaven en batalles tribals i les batalles en guerres sagnants

Avui en dia, als immigrants sels demana, sels exigeix, la integració i, al meu entendre, aquest és un error de partida molt greu. Habitualment, limmigrant arriba al lloc de destí empès per la necessitat duna millora econòmica, no hi ha una tria prèvia de destí més enllà de la promesa dun futur econòmicament millor i, gairebé sempre, lestada en el país darribada portarà en la ment de limmigrant letiqueta de “provisional”. Fins i tot els exiliats polítics aspiren a tornar un dia a casa seva. Empesos per la condescendència, creiem que, a canvi dun cert benestar, limmigrant oblidarà les seves arrels lingüístiques, culturals o religioses i que canviarà la seva escala de valors per integrar de bon grat els valors de la cultura darribada. Cal, crec, molta formació prèvia per acostar-se a una cultura forània amb ganes dentendre-la i adoptar-la i, malauradament, aquest no és el cas de la majoria dimmigrants forçats a venir a Europa.

Sovint oblidem, però, que la subsistència no és lúnica raó de les migracions. Dimmigrants també nhi ha que vénen per un interès previ pel país, com lesculptor japonès Etsuro Sotoo que treballa a la Sagrada Família, o per dirigir empreses o ocupar càrrecs rellevants en firmes multinacionals a les que agraïm que hagin escollit el nostre país per instal·lar-shi i els donem tota mena de facilitats per tal de què no marxin. Tanmateix, amb aquest segon tipus dimmigrants, la nostra escala de mesura canvia: no passa res si no parlen català, si els seus fills secolaritzen en “escoles gueto”, com la de Sant Cugat per als nens japonesos o la de la part alta de Barcelona per als nens jueus, si continuen mantenint els seus customs, els seus hàbits socials, els seus valors culturals i ètics. I no ens preocupem per si sintegren o no perquè aquests immigrants, rics i silenciosos, no necessiten ni els nostres hospitals ni les nostres escoles ni els nostres llocs de treball que, ara, en època de crisi, trobem a faltar.

Aquesta constatació em fa pensar que darrera les manifestacions xenòfobes hi ha molta por, però una por que té poc a veure amb lamenaça que representen els immigrants per se i molt, gairebé tot, amb els immigrants que ocupen els llocs més baixos de lescala social i viuen en condicions de pobresa i de marginalitat, que la crisi econòmica no fa més que exagerar.

Crec, per tant, que, per sobre de tot, cal dissenyar polítiques contra les condicions vitals adverses de totes les persones que viuen en un territori. Sortir de la pobresa i de la marginalitat és un dret de la persona i lestat ha dajudar a aquells que ho tenen més difícil, vinguin don vinguin, alhora que ha de vetllar per erradicar la delinqüència i les pràctiques il·legals, vinguin de qui vinguin.

La integració no es pot imposar. Més ens cal acceptar que la societat és, i ho serà cada cop més, plural, mestissa, multicultural i, per tant, més rica. Més que de polítiques dintegració es tractaria donçs dimplementar polítiques de cohesió social que respectin el multiculturalisme i que passin per la igualtat doportunitats per a tots els que viuen i treballen al país. Una igualtat doportunitats que es vertebra sobre tres eixos cohesionadors bàsics: laprenentatge i lús de la llengua comú del país, el dret a treballar amb un contracte legal i el deure de pagar els impostos i contribuir al bé públic.

Més enllà daixò deixem que la gent visqui dacord amb les seves conviccions, que practiqui la seva religió, que celebri les seves festes, que segueixi les seves tradicions i que de les nostres nadopti les que vulgui. Aprendre de les seves també ens enriquirà a nosaltres. I fins i tot en època de crisi, com que ja no som a la prehistòria, hauríem de ser capaços de no caure en disputes, batalles o guerres veïnals i treure de la unió la força per tirar endavant. Tots plegats.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats