Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 10
15 DE NOVEMBRE DE 2010

Sobirania & pensament


Tants caps, tants barrets

Oriol Munné

La societat civil, l’empenta de la independència. Tants caps, tants barrets, el tap de la independència. Sóc dels que penso que Catalunya, si serà independent, no ho serà pas per l’empenta dels seus partits polítics, sinó per la de la seva societat civil organitzada i compromesa amb el seu país, que obligarà a moure fitxa en aquest sentit als partits. Si ara som on som, tant pel que fa a la llengua, el país i la cultura, i malgrat les vicissituds viscudes, és en gran part gràcies al teixit associatiu català i a les persones compromeses que hi han participat. Però també és cert que si encara som on som, és perquè en els moments claus tants caps, tants barrets. Fets que constatin aquestes afirmacions podríem trobar-los segles i segles enrere, però la veritat és que si ens remuntem tan sols als darrers 5 anys és suficient.

Fa 5 anys el sobiranisme associatiu, preveient que el canvi d’estatut seria un nyap, és a dir, molt de fum però minsos avenços, va ser capaç d’aglutinar-se per fer-se fort i demanar un pas endavant als partits catalanistes. Així, a través de la creació de la Plataforma pel Dret de Decidir, nombroses associacions petites i mitjanes, contra corrent de partits i mitjans de comunicació, van mobilitzar el febrer del 2006 a la ciutadania tot convocant una manifestació sota el lema “Som una Nació, tenim el dret de decidir” que va aplegar molta gent. En aquesta manifestació no hi van voler ser-hi partits com CDC o ICV, i tan sols a última hora i per l’efecte del pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero, s’hi va afegir ERC. Tampoc entitats com Òmnium Cultural, UGT o CCOO van voler-hi ser. Avui aquestes absències serien impensables, doncs aquest darrer 10 de juliol, sota el lema “Som una nació, nosaltres decidim”, tots aquests partits i entitats, no tan sols assistien a una multitudinària manifestació, sinó que sota el barret d´Òmniun eren els qui durant mesos abans havien estat preparant-la.

L’empenta de la societat civil, organitzada, unida i no partiditzada, aquells anys 2005 – 2007 va tenir els seus efectes, i el dret de decidir va passar a formar part del nucli dur i habitual del discurs dels partits catalanistes. En una manifestació de la mateixa Plataforma a finals del 2007 pel dret de decidir en les infraestructures ja hi van ser presents CDC, ICV i Òmnium. I en aquesta última de 2010 convocada per Ò mnium ja hi eren fins i tot UGT i CCOO.

Amb aquests fets es constata que la societat civil és qui porta l’empenta però també que, quan aquesta ho té tot fet i es troba en un moment determinant, masses barrets apareixen en escena. Calen molts caps per arribar a la independència però de ben segur que no calen tants barrets. Doncs a la Plataforma pel Dret de decidir, en varen aparèixer masses després de l’èxit de les dues manifestacions, i segurament alguns d’ells ho feren en representació de la política professional. No obstant, la història a casa nostra diu que quan això succeeix la cosa no acaba bé. Sembla que tots tenim la fórmula per arribar a la independència i cremem tota l’energia intentant posant-nos d’acord en com arribar-hi en comptes de cremar-la arribant-hi.

Amb el dret de decidir assumit pels partits i entitats de tradició catalanista, la societat civil ha volgut fer un pas endavant i el 13 de setembre del 2009, a Arenys de Munt, gairebé sense saber-ho de la mateixa manera que va passar el 2006 amb la Plataforma pel dret de Decidir, s’engegava una nova mobilització de país: les consultes per la independència que volien aconseguir que els partits fessin una nou pas i assumir amb naturalitat que la independència és la pròxima estació. M’aventuro a dir que acabant de digerir aquest moviment i sentiment és com es troben avui els nostres partits polítics. Però és clar, també en aquest moviment masses barrets van aparèixer el dia següent de la consulta d’Arenys, moment en què va començar a teixir-se el moviment civil per les consultes per la independència a nivell nacional, barrets que a hores d’ara intenten seguir exercint com a polítics professionals o esdevenir polítics professionals.

També durant aquests darrers 5 anys hem vist aparèixer dues iniciatives necessàries pel sobiranisme català en clau econòmica. Per una banda, ha nascut la fundació d’empresaris Femcat que, sense fer massa soroll, ja va treballant pel país pensant, probablement, que cal que es vagi avançant feina per quan finalment siguem independents, especialment pel que fa als estudis econòmics, models educatius, innovació i posicionament estratègic comercial. És justament la seva estructura sòlida i el fet de tenir clar qui porta els barrets, el que està permetent, al meu parer, que aquesta entitat porti ja cinc anys treballant pel bé del país. Per altra banda s’ha creat el Cercle Català de Negocis, obertament independentista, que porta temps dedicant-se a la pedagogia dels beneficis econòmics que la independència ens reportaria, però que amb masses barrets i l’ombra de la política professional pel mig, es troba actualment en una via autodestructiva que haurem de veure on acaba finalment. Cal anomenar, també, la més recent de les accions de la societat civil: el lipdub per la independència de Vic que ens demostra un cop més que quan volem, podem.

Tenim una societat civil forta i amb empenta, però que a l’hora de la veritat es baralla per veure qui té el barret més alt. ¿Quan sabrem veure que el més important no és qui lidera la independència sinó el fet que la independència arribi algun dia? Hem de tenir ben clar que perquè aquesta arribi necessitem que els líders claus en cada àmbit de la societat sàpiguen treballar plegats i construir des de la unitat el nostre Estat.

I pel que fa als barrets, a la política professional passa ben bé el mateix. Ara, en vista de les eleccions, els que volem votar Independència –tot esperant que algun dia ens puguem permetre el luxe de votar esquerres, centre o dreta, quan ja siguem Estat–, ens trobem de nou amb masses barrets que no fan més que diluir l’independentisme al Parlament, mentre que la realitat social és que l’independentisme creix cada dia més al carrer. On & eacute;s la visió de país?

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats