Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 09
15 D'OCTUBRE DE 2010

Vida d'un diletant


Il·lutració Joaquim Pijoan

Subirachs a la Sagrada Família

Joaquim Pijoan

La visita del Papa Benet XVI amb motiu de la consagració de la basílica de la Sagrada Família serà un esdeveniment que traspassarà informativament parlant les fronteres del nostre petit món comunicatiu per saltar a les pantalles i els titulars dels mitjans de comunicació mundials. En un doble sentit del mot serà un fet transcendent, per la seva dimensió espiritual i religiosa en primer terme, però també com a notícia cultural de màxima actualitat, no en va la Sagrada Família és el monument més visitat i conegut d’aquesta Barcelona que traspassa fronteres i es projecta al món. Això, que no tothom veu igual, i que per a alguns no és gens ben vist, és una realitat inqüestionable. Es tinguin les creences que es tinguin, perquè sempre es creu en alguna cosa, la dimensió religiosa de l’home continua sent una realitat viva, agradi més o menys al laïcisme militant i dogmàtic tan estès entre nosaltres, i és un fet i una realitat tan incontestable com la mateixa grandesa de l’ obra del genial Gaudí.

Moltes tardes surto a caminar, em recomanen fer una caminada diària d’una hora per compensar les moltes hores que passo assegut davant d’una o altra pantalla, i aquesta hora prescrita és la que esmerço anant i tornant de fer la meva visita al temple expiatori. I m’agrada, quan contemplo la façana de la Passió, aturar-me i pensar, en un sentit estètic, però també ètic, social, o de xerrameca social, per ser més precís, en la rebuda tan crítica que l’obra escultòrica de Subirachs ha tingut i té en el món cultural i artístic barceloní, i molt especialment entre aquesta minoria privilegiada i mal anomenada progressista, la qual se la carrega de forma tan sistemàtica com acrítica. Ho fan sense miraments , potser fins i tot acarnissant-se en l’home, l’artista que un dia va acceptar la proposta, el difícil repte, i va cometre el pecat, laic i imperdonable, de posar-se a treballar amb més o menys encert, això serà la història qui un dia ho jutjarà, en la magna obra. I així fins avui. Subirachs ha acabat amb gran dignitat la façana de la Passió i ha acomplert noblement el repte. El fet que la intelligentsia local el crucifiqui forma part del joc, és una peça més de la mateixa façana de prejudicis passionals, gens racionals, i que aquesta progressia laica gasta amb una fatxenderia tan gratuïta, passió més pròpia d’una causa banal de trinxeraires de l’esperit, més pròxima al seu petit món intranscendent, més d’acord amb les trifulgues partidistes més irrisòries, sense esperança, la que és inherent a la misèria en què han convertit el discurs públic dominant, tan baix de sostre.

I és que sóc un ferm convençut que si Subirachas hagués fet exactament aquesta mateixa obra que ha fet a la Sagrada Família en un edifici civil, no religiós, i deslligat de qualsevol significació catòlica, seria acceptat i lloat fins a l’absurd més delirant pels mateixos soie disant gurus de la tribu que ara el crucifiquen sense defensa possible. I és que l’estultícia no té límits quan els judicis i les crítiques estan supeditats a un partit pris ideològic fruit d’una dogmàtica tan ridícula com la mateixa crítica encegada, visceral, mai racional, que en resulta. Algú pot pensar que aquesta defensa sense concessions de l’obra de Subirachs a la Sagrada Família pot respondre a un partit pris del diletant que vaga a diari pels encontorns del gran temple de Gaudí, i que potser és que no té res més millor per fer. I no és el cas. No pretenc fer de Subirachs un Miquel Àngel de la postmodernitat, això ho deixo per a les generacions futures, ferm convençut que aquestes generacions del nostre present, progressia laica inclosa, passaran, però que l’obra de Gaudí, amb les escultures de Subirachs incloses, perviurà, i es revestirà amb tot l’esplendor terrenal de l’art, per traspassar els límits de la visió sectària, del vol gallinaci i el judici restret, de l’escassa amplitud de mires dels qui avui el qüestionen sense pietat.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats