Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 09
15 D'OCTUBRE DE 2010

L'associat


Viabilitat econòmica

Alfons Duran

Podem acostar-nos al concepte d'independència des dels sentiments o des de la raó. Seguirem aquest últim camí per a validar la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent.

Catalunya és com una empresa que té la central a Madrid. L'empresa és rendible, però cada any perd valor per la seva descapitalització en endur-se'n la central els beneficis i no atendre les necessitats de reinversió.

Malgrat tot, Catalunya segueix sent el motor d'Espanya, i encara que representa només el 6% del territori, i contribueix amb el 19% a la riquesa del país. Aquest 19% és igual a 210.000 MM € (el nostre PIB).

La descapitalització de Catalunya ve determinada pel dèficit fiscal, que és la diferència entre els impostos que paguem els catalans i el que rebem a canvi en matèria d'inversions, despeses corrents, etc. En els últims anys auditats (2002-2005) paguem de terme mitjà anual 42.000 MM € en impostos i en rebem 28.000. És a dir, cada any vam perdre 14.000 MM € anuals, o sia el 10% del nostre PIB.

El recaptador col·loca els nostres impostos en una cistella i quan ens retorna la cistella 21.000 MM han desaparegut.

La meva estimació és que des de 1990 fins avui (2010) han desaparegut de les nostres arques 160.000 MM (20 anys per uns 8.000 MM € anuals). Aquesta xifra és igual al 76% del nostre PIB.

Cal acabar amb aquesta dependència que ens ha fet perdre temps i diners. Cal independitzar-se de la matriu. L'encaix amb Espanya ha fracassat.

21.000 MM € anuals de dèficit significa que cada dia s'en van 60 milions i que cada català (qualsevol, sigui quina sigui la seva llengua materna) paga 233 € al mes per ser Espanyol, i que una família de 3 persones paga 8.400 € a l'any pel mateix concepte.

Tècnicament la independència és viable donçs n'hi ha prou amb segregar actius i passius de la matriu.

Econòmicament també ho és.

Catalunya és una país de 32.000 quilòmetres quadrats, amb 7,5 milions d'habitants i un PIB de 231.000 MM €. S'hi sembla a Dinamarca (43.000 quilòmetres quadrats, 5,5 milions d'habitants i un PIB de 206.000 MM €). Molts altres països europeus són independents amb uns paràmetres inferiors a Catalunya.

Com el govern català no pot cobrir les seves necessitats pressupostàries, emet deute públic. En aquest moment el deute català és d'uns 22.000 MM € que podríem cobrir ràpidament i de forma progressiva amb els 21. 000 del nostre dèficit anual. Ens endeutem perquè abans ens han castigat amb l'espoliació fiscal.

Catalunya és un país econòmicament molt equilibrat. Som la primera regió agroalimentària d'Europa. Tenim més de 600.000 empreses, de totes les dimensions. Un dels nostres punts forts és la xarxa de petites i mitjanes empreses amb vocació exportadora. La nostra plataforma industrial representa el 25% de l'espanyola, i sectorialment destaquem en qu& iacute;mica (43%), tèxtil i calçat (37%), paper i arts gràfiques (32%), maquinària (28%), electrònica i òptica (32%), etc.

L'esperit emprenedor dels catalans no s'ajusta al model espanyol (d'un capitalisme amb accent madrileny) que es basa en l'especulació del sòl i habitatge, la titulació de qualsevol actiu per part de la gran banca, i l'obra pública lligada als pressupostos de l'Estat. Aquest capitalisme, de forta càrrega ideològica, ha contagiat al propi Estat espanyol, que ha realitzat obres sense haver estudiat prèviament la viabilitat econòmica. Un bon exemple és el concepte d'AVE radial (perquè les províncies s'acostin a Madrid) que és absolutament improductiu, fins a l'extrem que a la fi d'aquest any tindrem més quilòmetres d'AVE que França, un país amb 10 vegades més passatgers que Espanya.

El mateix enfocament ha dut a l'Estat a prioritzar una probable línia de mercaderies d'ample europeu entre Algesires-Madrid-Saragossa i Canfranc, quan la lògica recomana el front mediterrani (Algesires-Múrcia-València-Barcelona-frontera catalana amb França), amb ports de càrrega i descàrrega (València-Tarragona-Barcelona) que actuarien com plataformes de suport a la línia fèrria. Quan, a més, el 40% de l'exportació espanyola passa per aquest corredor.

Catalunya és un país lleuger, amb poc pes burocràtic. Tenim un 13,7% de funcionaris sobre el total d'empleats. La comunitat de Madrid té un 18%, Andalucia un 22%, i Extremadura un 32%. L'Estat espanyol encara té cossos burocràtics heretats de l'estat-nació del segle XIX, que no tenen justificació.

Catalunya és una economia oberta. Això s'amida sumant les importacions i les exportacions i comparant-les amb el PIB en termes percentuals. Catalunya té un índex del 60% mentre que Euskadi un 44% i Madrid un 43%.

La producció catalana es reparteix en tres mercats amb un pes d'un terç en cadascun: mercat interior, mercat estranger i mercat espanyol. Espanya no és el nostre principal mercat.

Una fal·làcia que cal desmuntar és la que diu: vosaltres teniu un dèficit fiscal però ho compenseu amb el superàvit comercial. En primer lloc les nostres relacions comercials amb les diferents comunitats espanyoles són les normals entre venedors i compradors. Venem a València el 18% del que produïm, però li comprem el 20% del que produeixen ells. El mateix passa amb Aragó (14% respecte un 19%) o amb Madrid (11% respecte 9%). De vegades som proveïdors i de vegades som clients. El que passa és que com produïm més, els nostres volums són superiors. A més el nostre superàvit comercial amb la resta d'Espanya va disminuint (del 5,3% en el 2001 al 3,3% en l'actualitat). Després, si comparem aquest percentatge (3,3%) amb el dèficit fiscal (10%) la diferència és del 6,7% (14.000 MM €).

Cal afegir que les relacions comercials en una economia de lliure mercat es basen en l'interès mutu. Ens compren perquè els interessa, com ho fem nosaltres.

Finalment, i a manera de símil, relacionar el dèficit fiscal amb el superàvit comercial és & quot;com si un botiguer, després d'una jornada de treball, pren els diners obtinguts, ho posa en un sobre i surt de la seva botiga per a ingressar els seus diners en el banc. Al carrer és atracat per un ciutadà que s'emporta el sobre amb els diners. La sorpresa és que a l'endemà l'atracador passa per la botiga i compra gènere amb els diners que prèviament havia robat".

Les fal·làcies cal destruir-les.

Catalunya té, a més, una potent societat civil, amb 4.500 cooperatives, 3.000 fundacions, 7.000 entitats culturals i 1.800 societats anònimes laborals.

Si Catalunya fos un estat independent el PIB per càpita ens situaria en el quart lloc d'Europa.

Sovint es pregunta què es pot fer amb 21.000 MM €. Les opcions són múltiples com, per exemple, contribuir amb 2.700 MM a la Unió Europea, crear una línia ferroviària orbital per un import de 4.000 MM, destinar 1.400 MM per un complement als pensionistes, etc. De vegades els diners s'utilitzaran per a despeses corrents, d'altres per a inversions. Sempre des de la racionalitat. 21.000 MM € donen per a molt.

Ens cal recuperar el tarannà català i finiquitar l'economia de casino que ens ha acabat contagiant. Cal fer autocrítica també.

Un bon camí és recordar les formes "de vida catalana" que va descriure Ferrater Mora: "la continuïtat i el seny, la mesura i la ironia". I cal fer-ho ja.

Com conclusió podem dir:

1.- Que una Catalunya independent és viable econòmicament.

2.- Que la independència de Catalunya no és un invent de quatre indocumentats sinó un tema seriós que afecta totes les capes socials de la població.

3.- Que s'ha de fer un esforç per a racionalitzar el projecte i objectivar la nostra independència.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats