Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 07
15 DE JULIOL 2010

El llibre


Un dit que apunta directament a la consciència

Jordi Bilbeny

Dir que Catalunya ha perdut les darreres grans guerres amb Espanya no és cap novetat. Dir que la nostra història recent és una rastellera de derrotes sens fi, tampoc. Però dir i redir que les coses són com són i que la història és com és comporta una tendenciositat extrema: acceptar els fets narrats com si realment haguéssin passat d'aquella manera. És clar que la història són els fets pelats, tal com es van esdevenir. Però, per recordar-los i tenir-los presents ens cal escriure'ls i ens cal editar-los. Amb això vull dir que la història no és només la història. La història és també i fonamentalment el relat de la història. I aquest relat es construeix. Es crea en funció d'uns interessos d'estat. En el nostre cas, de l'estat espanyol. I els protagonistes d'aquest relat -de la construcció d'aquest relat- no són només els historiadors, els cronistes, els testimonis presencials que s'han posat a escriure, sinó que hi intervé un personatge cabdal: el censor.

La majoria dels historiadors moderns fan com si la censura política no hagués existit mai. Com si els textos impresos fossin la vera expressió del cronista, sense intercessió de cap mena. I això els du de ple a la credulitat del text, a repetir sense sentit crític, ni rigor intel·lectual, el discurs que la censura ha confegit sobre els fets més rellevants de la nostra història. I el que és més greu: els porta a negar que els fets no han pogut passar de cap més altra manera. Quedar-se atrapat als paranys de la censura comporta aquestes servituds. Però els qui hem resseguit les lleis censores, els moviments dels censors, els canvis del text i dels gravats d'edició en edició, creiem que la història és un muntatge. Un muntatge perpetrat per tenir-nos bocabadats per sempre més amb unes gestes castellanes virtuals i perduts en el buit del nostre propi passat.

La censura ha funcionat com un gran aspirador de consciències toves i desinformades, d'erudits crèduls, més àvida d'informació que no pas d'informació verídica i contrastada acuradament. I això ens ha portat a l'atzucac actual. Això ens ha dut a viure la història com una fe, com un dogma, com una llei divina. Però jo crec, més enllà de tot fonamentalisme i negacionisme, que la història és, per sobre de tot, una ciència. Un espai per a la confrontació de dades. Un discurs on la probitat intel·lectual i el raonament empíric s'imposi a les bombes i a les bales. On les idees guanyin la covardia, l'ego, la poltrona i la nòmina.  On la recerca de la veritat sigui l'únic camí i l'únic guiatge possible. I ara mateix, la recerca de la veritat passa, de tot en tot, com una exigència ineludible i irrenunciable, per posar en quarentena tot el que ens han explicat sobre En Colom i la descoberta d'Amèrica.

Si la història oficial fos, a més d'oficial i d'espanyola, certa, qualsevol intent de posar-la en dubte quedaria obertament desprestigiat. Per manca de dades, per manca de proves, per manca d' arguments. Però és tot al contrari. Com més furgo, com més investigo, com més m'endinso en el tema, més documentació, més traces, més gravats, més noves vies de recerca, més investigadors novells, vénen a donar sentit al meu propòsit: que hi ha hagut una adulteració premeditada de la pàtria d'En Colom i de tots els fets que giren al seu entorn.


Aquest llibre és un intent de continuar posant setge al silenci dels doctors, dels entesos, dels erudits. Un intent de continuar aportant dades i raons perquè el lector pugui jutjar per ell mateix i treure'n una opinió mesurada i digna.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats