Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 07
15 DE JULIOL 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


Insubmissió

Caterina Roger

En aquells anys de separació d'Espanya es van succeir molts akelarres independentistes, manifestacions de centenars de milers de persones a favor de la sobirania. Recordo com el poble anava pel davant dels polítics, pràcticament els partits polítics van desaparèixer, anaven al darrere aplegats en grups minoritaris que sovint eren objecte de xiulets. En més d'una ocasió el president de la Generalitat o els consellers van haver de marxar pel clar rebuig d'una població tipa de polítics, la majoria, acomodats en els seus càrrecs, covards, incompetents i, alguns d'ells, clarament botiflers, al servei dels governs d'Espanya i contra els catalans. En aquells anys, la corrupció política i l'incompliment de les lleis era pràctica normal a les institucions polítiques. Conseqüentment, els vots als partits que no proposaven la independència van baixar molt mentre que els partits clarament sobiranistes van veure incrementat el nombre de vots.

 La política es transformà, els rituals buits i inútils, les grans declaracions i els cops de colze dels polítics per sortir a la foto, van deixar pas a milers d'iniciatives concretes i pràctiques d'insubmissió, de desacatament  implícit i explícit al Tribunal Inconstitucional Español, de boicot al pagament dels impostos a Espanya, d'incompliment sistemàtic a les lleis espanyoles. Van ser uns anys de revitalització  d'exercici democràtic, en els que l'autodeterminació dels catalans individualment i en grup constituí l'autèntic exercici al dret de decidir, al dret a l'autodeterminació nacional i l'establiment de la sobirania popular i nacional.

Es van constituir organitzacions per assessorar i defensar, si fos el cas, als ciutadans que decidien deixar de pagar l'IRPF,  per incomplir les sentències i les lleis que limitaven l'ensenyament prioritari de la nostra llengua a les escoles... De fet, amb l'acció, s'anà molt mes enllà dels estatuts d'autonomia i s'exercí la sobirania. Es creà una justicia paral·lela de lliure adhesió que permeté deixar l'ús d'uns tribunals espanyols inútils. Desobeir a Espanya es transformà en una ocupació generalitzada, optimista, fins i tot divertida i molt productiva. També van haver escamots que, sense violència, es dedicaren a retirar els pocs símbols espanyols que restaven i a sustituir-los per simbologia nacional catalana.

La independència catalana no la van mai arribar a proclamar els polítics, la independència no es demana, es pren, la sobirania es practica cada dia. La independència arribà per l'exercici dels catalans a viure altrament, separats de la nefasta tutela d'Espanya.

 Visca Catalunya lliure!

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats