Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 07
15 DE JULIOL 2010

Sobirania & pensament


Ustav Republike Hrvatske (Constitució de la República de Croàcia)

Croàcia, quina enveja

Manuel Cardeña

En poc temps he tingut l'oportunitat de conèixer dos països que durant el segle passat han esdevingut lliures és a dir Estats: Tunísia i Croàcia. Sobre el primer ja vaig parlar-ne en un article en un butlletí anterior.

Avui em vull referir a Croàcia, país que hom creia mig desfet per les conseqüències de la guerra amb Sèrbia i que, trepitjant-lo, avui, vint anys després de la declaració de la independència, apareix radiant, refet, amb ambició i orgullós de la llibertat assolida i lluitant amb molt bones perspectives per la seva incorporació a Europa. La meva impressió és aquesta que he descrit i em sembla que no m'equivoco si us dic que el seu jovent té una idea molt clara de pertinença i del rol a portar a terme  pel futur del país. Vaig veure molta alegria per tot arreu i moltes ganes de viure la llibertat guanyada.

I això fa enveja. Catalunya que té tantes o millors condicions per esdevenir sobirana, es troba encara aclaparada per la por, por a la llibertat, por a ser un poble lliure. I ja ho veieu, des de tot arreu ens arriben missatges que ens diuen que si volem ho podem aconseguir. No hi ha cap poble que hagi aconseguit la independència que vulgui tornar a ser dependent.

La por és una malura, és un fre al desenvolupament tant col·lectiu com personal. A l'Evangeli, Jesús no es cansa de repetir "no tingueu por", que és l'equivalent a dir tingueu coratge, féu el que haveu de fer, el que la vostra consciència us dicti. Cal que el poble català trenqui el cercle de la por que ens atenalla. Ho estem aconseguint com es demostra a les consultes pel dret a decidir i per moltes iniciatives que s'estan emprenent per una sèrie de col·lectius, empresaris inclosos, que s'han i ens hem adonat que ja n'hi ha prou de tanta submissió a un ordre constitucional que si bé respecta les llibertats individuals, impedeix l'exercici de les llibertats col·lectives com el dret a l'autodeterminació del nostre poble.

"La llibertat no es demana, la llibertat es pren".

Això és el que va fer el poble croat l'any 1991. Aquesta imatge que veieu és el quadre pintat en un mural del Parlament croat, que reprodueix l'hemicicle del Parlament en el moment que el President Tudman es dirigeix al poble allí representat, llegint la proclamació de la independència de Croàcia. Us asseguro que, havent visitat prèviament l'hemicicle en plena feina, hom es quedava bocabadat davant del quadre, somniant en el dia que una cosa semblant es pugui veure al Parlament de Catalunya.

La nostra forç a és la democràcia. Els vots del nostre poble són els que legitimaran davant dels altres pobles del món el nostre dret a la independència i la nostra voluntat, expressada democràticament, serà inapel·lable, perquè ningú no té dret a oposar-se a la voluntat d'un poble.
 

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats