Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 06
15 DE JUNY 2010

El llibre


Per què el somni?

Antoni Vives

Quan em vaig proposar escriure un llibre sobre els efectes de la Guerra Civil a Catalunya, sabia on començava però no sabia on havia d’acabar. El somni de Farringdon Road va ser, des del començament, un viatge vital, una experiència de vida en el sentit més pregon de l’expressió. No podia ser d’una altra manera per a algú com jo, que sentia la necessitat d’explicar-me d’on vinc, per què sóc com sóc i, si podia ser, per què seguim el camí que seguim. La guerra era i és l’origen de totes aquestes preguntes, perquè, siguem sincers, res no hauria estat igual sense la Guerra.

Alguna gent em diu que ja és hora de passar plana, que ja n’hem parlat prou. Jo els responc que no és cert. No és cert que n’hàgim parlat prou perquè de fet durant molts i molts anys aquest ha estat un tema vedat en moltes llars del nostre país. No és cert que n’hàgim parlat prou, perquè només cal veure la reacció de moltes persones que no l’han viscuda quan se’n parla, per comprendre que la ferida és oberta. I no és cert que sigui possible passar pàgina d’allò que és en l’essència del que som.

El Somni també és un intent de pagar un deute i d’acomplir amb un deure. El deute el tinc amb els meus avantpassats. Amb els del bàndol dels meus, dels que van perdre-ho tot, i amb el bàndol dels altres, que a Catalunya,comptat i debatut, tampoc no van guanyar gairebé res, llevat dels de sempre. El deute amb el dolor, el deute amb l’horror, el deute amb els anys negres de la postguerra, el deute amb l’herència de dignitat que ens han passat. I el deure: el deure amb els nostres fills i, per què no, amb nosaltres mateixos. Nosaltres, la generació nascuda durant els anys seixanta del segle passat, som la primera generació de catalans de després de la guerra que hem tingut prou distància i prou informació com per començar-ne a parlar sense dur el retrovisor posat a tota hora. Nosaltres, per tant, tenim l’obligació generacional de fer possible l’explicació, de dotar-nos d’arguments nous que ens ajudin a comprendre’ns.

La missió de la literatura, de l’art si se’m permet, és, entre altres, aquesta: explicar, treure el suc de les ànimes de tots nosaltres per aprofundir en el que som. Cadascú a la seva manera, amb honestedat i llibertat. Amb el Somni he mirat d’aproximar-me a aquest objectiu.

Catalunya va perdre totes les guerres que es van desenvolupar al si de la Guerra d’Espanya. Nosaltres, com miro d’explicar en el llibre, vam passar per la guerra, deixant-hi vides i deixant-hi història. Malgrat tot, la mateixa història ens explica que no importa el dolor pel que hàgim pogut passar, no importa l’odi que s’hagi congriat, al final sempre hi ha qui està disposat a fer la passa cap endavant, la passa cap a la dignitat. Ho aprenem de gent de tot arreu, ho sabem veure en el nostre veí, en el germà, i al final podem ser nosaltres mateixos els protagonistes de la reconciliació. Jo voldria que aquesta història d’amor que és la meva novel·la ens ajudi a tots plegats a comprendre’ns una mica més, a estimar-nos una mica més.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats