Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 06
15 DE JUNY 2010

Miscel·lani


Miscel·lani de notícies

Elsa Alvarez

Eleccions britàniques

El mes passat va haver-hi eleccions al Regne Unit, un país fortament bipolaritzat entre conservadors i laboristes. De manera gens habitual, va emergir amb força el tercer partit en discòrdia, els liberal-demòcrates, i fins i tot es va arribar a especular que aquests podrien desbancar els laboristes com a segona força. Tot i que això va estar molt lluny de produir-se, sí que els lib-dem van tenir la clau de la governació, ja que es van erigir com a partit frontissa davant del fet que ni conservadors ni laboristes no van obtenir la majoria absoluta per governar. Per afinitat ideològica, probablement els lib-dem haurien fet primer ministre Gordon Brown, però van ser conscients que el guanyador de les eleccions havia estat el partit conservador, i, actuant en conseqüència, van fer primer ministre David Cameron.

Consulta sobre la Diagonal barcelonina

Les eleccions no s’acaben al Regne Unit. La ciutat de Barcelona també va viure una consulta popular, en aquest cas, per decidir com s’havia de reformar la Diagonal: en forma de bulevard o en forma de Rambla. Encara hi havia una altra opció, de caire nihilista, que era no apostar per cap de les dues anteriors. Està molt bé que els governants pensin que la democràcia no és només anar a votar cada quatre anys, però fer prendre als ciutadans una decisió purament tècnica, és grotesc. L’escarransida participació va ser inversament proporcional al volum de propaganda institucional que l’ajuntament havia fet per tots els mitjans. I per si no n’hi hagués prou, l’experiment municipal de democràcia electrònica va comptar amb una infraestructura informàtica que va fer aigües per tot arreu.

Retallades de Zapatero imposades per Europa

Després d’anys de –suposada– bonança, que Zapatero es va passar donant tota mena de prebendes i subvencions a tort i a dret, ara ve l’època d’estrènyer-se el cinturó perquè hem estirat més el braç que la màniga. Zapatero en un primer moment va assegurar que per més ajustos econòmics que fes, les polítiques socials no se’n veurien afectades. Cal ser cínic o ignorant per fer aquesta afirmació. Després d’un temps de dubtes i de temptejos, primer va dir que allargava l’edat de jubilació als 67 anys, després que congelava les pensions, i finalment, que rebaixava el sou dels funcionaris. Aquesta tisorada, dolorosa i necessària, però mal feta per improvisada, no ha estat idea seva, sinó que ha estat una imposició d’Europa, que està tota ella en crisi. Si Espanya (i Catalunya dins seu) surt de la crisi, doncs, serà gràcies a les exigències europees i no a la incompetència del govern central.

Manuel Valls o la renovació del socialisme

Cal parar atenció a aquest nom. Manuel Valls és l’antítesi de Zapatero. Actualment és alcalde de la ciutat francesa d’Evry, amb la particularitat que és nascut a Barcelona, parla un català correctíssim, i es va naturalitzar francès el 1982. Té la intenció d’arribar a presidenciable de la República francesa pel partit socialista, i seria molt bo que ho aconseguís. Davant del discurs de tòpics suats que exhibeixen tots els partits socialistes, però especialment el francès, Valls diu coses com que l’Estat no ho ha de fer tot, sin& oacute; que l’individu és el més important. Contraposa l’esquerra comunista a la democràtica i reclama el llegat cultural de la burgesia. També diu que no hi ha classes socials com abans perquè la gent està molt informada, i per això el que ha de fer la política és trencar esquemes i obrir-se a la societat. I sobre el tema de la burca, s’ha posicionat clarament a favor de prohibir-la, ja que reivindica el feminisme i la dignitat de la dona com a valors de l’esquerra. Acaba de publicar el seu darrer llibre, Pouvoir, a Éditions Stock.

Publicació d’un llibre de Quim Torra

Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Aquest és el títol deliciós i poètic del darrer llibre de l’advocat i editor Quim Torra, un dels prohoms de la Catalunya actual, que s’ha dedicat a investigar i a reivindicar la Catalunya culta, puixant i orgullosa de si mateixa que el franquisme va esclafar amb totes les forces. Reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d’abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el seu país i el seu temps. S’expliquen tres vides trencades per l’exili i engolides per l’oblit, les de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. Amb ironia i tendresa, desfila davant nostre la història d’un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. Un projecte que va esdevenir impossible. Aquest llibre va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig 2009 i l’ha publicat Proa.

“Adéu, Espanya?”

Aquest és el títol del documental que Televisió de Catalunya va emetre fa pocs dies en horari de màxima audiència. És un estudi comparatiu entre quatre països que valoren l’opció de separar-se de l’Estat al qual pertanyen: Groenlàndia, Escòcia, Quebec i Catalunya. D’una manera absolutament professional i objectiva, es van mostrant a l’espectador els aspectes culturals, històrics, econòmics i estratègics que han de fer viable la independència hipotètica de cadascun d’aquests territoris. També s’aporten els punts de vista tant dels representants l’Estat com dels del territori que se’n vol emancipar –llevat del cas de Catalunya. Aquest documental és una mostra de com ha de ser l’independentisme que vol anar endavant: propositiu i no reactiu, rigorós, intel·ligent i que viatja i parla idiomes.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats