Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 01
15 DE GENER 2010

Cròniques de la Catalunya Independent


Bandera de Santa Eulàlia

Els fonaments de la llibertat

Caterina Roger

 

La nit de Sant Joan van ser enceses torxes quan el sol es va colgar. Primer al castell de Cardona, on mai van ser vençuts per la força i on van ser exemple de lleialtat. Més endavant, van il·luminar la nit en tots els lloc històrics i en els llocs públics. La majoria de llars van encendre espelmes junt a les finestres com a símbol de la flama de la llibertat.

Pel matí, just quan les primeres llums del sol apareixien, Barretines negres1 van içar la Bandera de Santa Eulàlia, bandera de l’antic braç armat en temps de la Corona catalana, avui bandera d’aquest cos d’èlit, concebut per intervenir en situacions de màxim risc. Només apareixen en públic en comptades ocasions com aquesta. Aquest ha estat un costum que es reestablí no fa gaires anys, als inicis del 2000.  Quan el sol és sencer s’alça la Bandera catalana al mateix temps que una tenora interpreta el Cant de la Senyera.

Fets com aquest, així com la constitució de l’Assemblea Nacional, han estat els primers actes de sobirania real, junt amb les consultes independentistes dels anys 2009 i 10. En aquells anys, el Parlament de Catalunya estava subjecte a la sobirania d’Espanya i les seves competències eren molt limitades, fet que motivà la creació de la primera Assemblea Nacional, que aplegà a la societat civil, al marge dels interessos partidistes, generadora de nombroses iniciatives que ens van dur vers la llibertat, vers la sobirania nacional.

Malgrat totes les iniciatives polítiques que es van dur a terme, el que realment constituí els fonaments de la llibertat van ser els Cursos de Ciutadania Catalana, així com la creació del Servei Nacional. Aquestes dues realitats han estat cabdals per l’assoliment de la nostra actual sobirania. Els cursos de ciutadania van ser concebuts per formar nacionalment als ciutadans catalans i, també, pels nou vingunts. Van ser progressivament adaptats i valorats, primer, per les plataformes independentistes, tot seguit per l’Assemblea Nacional, escoles, gremis, associacions empresarials, sindicats, partits polítics, associacions culturals, de veïns i d'immigrants, i els centres catalans arreu del m& oacute;n.

El Servei Nacional també exercí una influència notable entre els catalans. A més de permetre la convivència des de la perspectiva del servei, es transformà en un referent clau per a tots aquells que volien accedir a càrrecs públics, a contractes de treball o ser ben considerat socialment. El servei nacional, com els cursos de ciutadania, deixen clara constància dels drets i dels deures ciutadans, i també del valor dels costums propis, de la cultura catalana com a manera de viure i de pensar en comú el sentiment europeu. Estableixen com a valor  polític fonamental  la democràcia participativa, el sentit de servei al be comú, el rebuig de la política  per interessos econòmics particulars I el compromís amb la sobirania catalana com a fonament del manteniment de la pau i de la justícia social.

 


1 Per saber més sobre les Barretines Negres, l’Assemblea Nacional o el Sevei Nacional, llegiu el llibre Cròniques de la Independència del que n'és autora Magdalena Montsegur.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats