Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 06
15 DE JUNY 2010

Sobirania & pensament


Bust de Màrius Torres esculpit per Miguel Angel Saiz (Lleida)

L'any del poeta músic

Jordi Pàmias

Enguany celebrem, a Catalunya, el centenari de la naixença d'un gran poeta: Màrius Torres (1910-1942).

Fill d'Humbert Torres i de Maria Perenya, el jove Màrius va trobar, des de petit, un ambient familiar propici a la cultura i a l'art en general. El pare va ser metge, prohom d'Esquerra Republicana i alcalde de Lleida, en la dècada dels anys vint. La mare era una enamorada de la música. Sens dubte, Màrius va heretar dels seus pares una exquisida sensibilitat per a les vibracions de l'esperit.

Estudià Medicina i, havent contret la tuberculosi, l'any 1935, ingressà al sanatori de Puig d'Olena -a la serralada del Montseny. Poc després, esclatà la guerra, amb conseqüències nefastes per a Catalunya. La família de Màrius hagué d'exiliar-se i el jove poeta -aïllat, en la pau del sanatori- trobà l'únic consol en la creació literària i en una companya: Mercè Figueres, la Mahalta dels seus versos.

La poesia de Màrius Torres -influïda per Baudelaire i pels poetes simbolistes- és acurada i profunda. Sempre té una musicalitat meravellosa. El joc rítmic i la gràcia de la rima -natural i fàcil- són trets característics de la seva obra. Les imatges flueixen sense esforç aparent.

Màrius Torres tenia bons coneixements musicals i tocava el piano. Fins i tot, va compondre; se sap, per exemple, que va posar música a textos de trobadors provençals. Les referències musicals són abundants en la seva obra. Cal observar que els primers poemes escollits per a la publicació -d'un conjunt més ampli- són dedicats a Händel i a Corelli. I el titulat Mozart acaba amb aquests versos:

               Potser la nostra vida sigui un mal instrument, / però és música, viure!

Un gran domini de la llengua catalana posa més en relleu la profunditat del seu pensament. Podríem dir que la poesia de Màrius Torres és una llarga meditació sobre els temes que més inquieten l'esperit humà: el pas del temps, l'amenaça de la mort, la presència callada de Déu... Revela emoció davant la Natura i exalta la bellesa del món i el sentiment amorós. També aflora, en els seus versos, l'enyorança de la terra natal. (Cal recordar el famós poema Molt lluny d'aquí).

Finalment, hi ha temes d'abast col·lectiu. La desfeta de la guerra el va marcar a fons; alguns poemes reflecteixen el seu dolor: una angoixa soterrada -amb un bri d'esperança, encara. Pensem en La ciutat llunyana, que comença amb paraules estremidores:

               Ara que el braç potent de les fúries aterra / la ciutat d'ideals que volíem bastir...

O quan, adreçant-se a la pàtria, diu:

               Entre tants crits estranys, que la teva veu pura / ens parli.

Cal remarcar també la tràgica bellesa del sonet que comença amb aquests versos:

               La galerna i el llamp, el torb i la tempesta / sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.

En resum: Màrius Torres va ser un home compromès amb la seva època i, alhora, un esperit meditatiu, que ens ha donat obres d'alta qualitat poètica. Sens dubte, és un dels cims, en la poesia catalana de la primera meitat del segle XX.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats