Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 06
15 DE JUNY 2010

Sobirania & pensament


Què hi diu l'Església catalana?

Ricard Lobo

Com tots sabem, la societat catalana està experimentant des de fa uns mesos una situació preocupant en diversos àmbits de la seva realitat econòmica, cívica i política. La crisi econòmica incideix i agreuja la crisi política derivada de laprovació en referèndum del nou Estatut dAutonomia del 2006, en mans ara dun tribunal polític que obliga Catalunya a reorientar el seu futur amb implicacions de tanta trascendència com les que ens estan afectant en lodre econòmic. Estem amenaçats duna regressió preocupant en lexercici i respecte dels drets personals cívics, nacionals i polítics de Catalunya. Es tracta del que afecta a quelcom fonamental i bàsic de la vida col·lectiva dels catalans, previ a làmbit econòmic, és a dir: a la llibertat en el domini del propi territori, del propi patrimoni, del resultat del seu treball i del seu esforç, dels seus béns materials i culturals, de la seva llengua pròpia, originària i multisecular, i en conseqüència dun decaïment competencial de les nostres institucions nacionals. Davant daixò, què hi diu lEsglésia jeràrquica catalana? Deixarà de complir la seva missió en defensa de drets personals i col·lectius del poble català?

Ja lany 1985 els bisbes de Catalunya van emetre un document cabdal amb el títol Arrels cristianes de Catalunya. Amb una visió sorgida de lentranya de la Catalunya dels orígens i de laportació cristiana més arrelada en la història del país (ja en el s. XI el bisbe de Ripoll i abat Oliba, fundador de Montserrat, designava Catalunya com a pàtria), els bisbes catalans reconeixien en aquell document no sols que Catalunya-nació és una “realitat de fet”, sinó que “lexistència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable lexercici dels drets esmentats” (els que li corresponen com a nació).

Segurament mai com ara, després del franquisme, Catalunya shavia trobat sota una amenaça tan greu com la del Tribunal Constitucional, després del recursos presentats pel Defensor del Pueblo (PSOE) i del PP. Davant daquesta amenaça que pot ser fins i tot immoral perquè es violarien drets democràtics fonamentals, lEsglésia jeràrquica catalana hauria de prendre posició pública coherent amb el document de 1985 i en defensa de la voluntat popular ja expressada en referèndum, voluntat que haurà de tornar a expressar tard o dhora amb nous horitzons de llibertat. Catalunya afortunadament ha tingut en els temps moderns eclesiàstics clarividents i valents que no han dubtat a proclamar i defensar el poble i la terra davant dels dictadors, dels totalitarismes i dels qui han volgut negar la realitat nacional de Catalunya. Entre daltres, els bisbes Torras i Bages, Masnou i Deig; els abats Aureli Escarré i Cassià Just; els canonges Collell, Cardó i Sanabre; els preveres Mn. Batlle, Mn. Pere Ribot, Mn. Armengol i Mn. Ballarín encara en actiu i clarivident, per citar-ne només uns quants. Ras i curt: com escrivia lany 1909 el canonge Cullell i es llegeix encara avui esculpit en una làpida clavada en la paret exterior duna església vigatana:

“No captem el dret de viure,/ dret que no es compra ni es vend,/ poble que mereix ser lliure,/ si no lhi donen, sho pren”.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats