Sobirania i Justícia, associació independentista
BUTLLETÍ NÚMERO 06
15 DE JUNY 2010

Sobirania & pensament


Dret Civil de Catalunya, Antoni Tàpies (1985)

Cap a un Codi Civil català

Núria de Gispert

El títol d´aquest article em porta a pensar i a escriure que el nostre dret civil és un dels trets essencials de la nostra identitat com a poble. Ara es compleixen els 50 anys de la Compilació del dret civil català, llei de 1960 i la ponència redactora aleshores deia que el nostre dret era i és un punt de referència a l´hora d´identificar Catalunya com a producte d´un procés històric específic.

En els darrers trenta anys, el període més llarg de democràcia, des de 1714, els juristes d´aquest país han col·laborat amb els diferents governs de la Generalitat en modernitzar el nostre dret, en salvar els principis informadors del mateix, la llibertat civil, l´autonomia de la persona, la família com a cèl·lula bàsica, el dret successori i tot allò que representa les relacions ordinàries i més generals de la vida, des del naixement de la persona fins a les conseqüències de la seva mort. I ho ha sabut fer adaptant el dret a la realitat social catalana.

El desenvolupament del dret va lligat a l´evolució històrica del país i si resseguim els trets més importants de la història de Catalunya ens facilitarà un millor coneixement de les seves lleis i de les seves institucions.

Així al segle XI els pactes entre particulars o entre ells i el sobirà eren una característica del dret i del caràcter català. Les Constitucions de Pau i Treva, d´origen eclesiàstic, eren reunions que asseguraven la pau pública i la seguretat de les persones amb la suspensió de la violència durant certs períodes.

Els Usatges de Barcelona va ser el primer codi feudal europeu i era una compilació de textos jurídics recollida entre 1064 i 1150. És un dret realista, creat poc a poc i a mesura de les necessitats. El llibre del Consulat de Mar recull els costums i experiències de la vida marinera del Mediterrani i es convertí en el codi marítim internacional i en font d´inspiració del dret modern.

Finalment les tres compilacions o Constitucions: la de 1495, la de 1589 i la de 1702.

La seva vigència va quedar condicionada pel Decret de Nova Planta de 1716, que va posar fi a la independència del país i les Corts van ser naturalment abolides. Si bé segons aquest Decret el dret privat va ser respectat, va anant-se fossilitzant amb el temps perquè no podia renovar-se ni ser modificat, atesa la supressió de l’Òrgan legislatiu.

L´any 1980, recuperades les Institucions catalanes, presidit el govern de la Generalitat per Jordi Pujol, el departament de Justícia inicia la tasca legislativa, tasca que no deixa en els 23 anys de govern i que més tard, el govern tripartit continua.

L´objectiu era tenir a les mans el codi civil de Catalunya. Començant amb una llei que adapta la Compilació catalana a la Constitució espanyola, s& acute;inicia el camí de la codificació tot celebrant un Simposi de dret civil amb motiu dels 25 anys de la Compilació. Els objectius del Simposi varen ser: conèixer l´estat d´aplicació del dret civil català a totes les instàncies, examinar la realitat social, perfilar aquells aspectes que requerien una reforma i redactar unes conclusions per encetar el camí de la codificació.

A partir del Simposi es va iniciar una tasca legislativa ingent treballant en diferents línies: successions, família i dret patrimonial. Es va regular la successió intestada, millorant la posició de la vídua, la legítima, que a Catalunya és curta a diferència del codi civil, donant més llibertat al testador i altres institucions pròpies catalanes. En l’àmbit de la família, es va legislar sobre filiacions, la fecundació assistida post mortem, la investigació de la paternitat, l´establiment de la auto tutela, la potestat dels pares, els aliments, el règim econòmic matrimonial i la primera llei que regulava a Catalunya, per primera vegada en tot l´Estat espanyol, les unions estables de parella i, en dret patrimonial, es varen regular els censos, drets reals, servituds, etc.

Més tard i amb les oportunes refoses varen ser presentats i aprovats pel Parlament de Catalunya els codi de família, successions per causa de mort i un conjunt important de lleis patrimonials.

Cap a l´any 2000, amb la legislació catalana modernitzada i adaptada a la realitat social, va ser aprovada la primera llei del Codi Civil, és a dir, d‘aquell que contindrà tot el nostre dret codificable. Aquesta llei establia l´estructura del codi i dels llibres que l´havien de composar.

Si el decret de Nova Planta no hagués segat, les fonts materials del dret català, amb la supressió de les Corts, avui seria un dret totalment normalitzat i codificat.

La tècnica codificadora mai no ha estat mancada d´antecedents ni de tradició a casa nostra. Ja he assenyalat abans alguns del nostres antecedents històrics: Els Usatges, el Llibre del Consolat de Mar, els Costums de Tortosa, per posar alguns exemples.

La voluntat codificadora ha rebrotat en els períodes en què Catalunya ha gaudit de llibertat. I ara, és el nostre objectiu.

Els avenços legislatius fets en els darrers 25 anys responen a una concepció del dret, entesa com la traducció jurídica de la manera de fer del poble. És a dir, sense perjudici d´introduir totes aquelles innovacions que reclama la societat catalana, hem sabut mantenir els nostres principis informadors.

Estem ja en la recta final per assolir el nostre objectiu: tenir al nostre abast el Codi Civil de Catalunya. Tenir un codi civil propi és un objectiu nacional, de país, i hem treballat molt i durant molts anys per aconseguir-lo. I l´hem defensat totes les forces polítiques perquè mai hem volgut que el nostre dret sigui utilitzat com a arma política.

Comentar l'article
Enviar a un amic
Imprimir plana

  TORNAR A L'ÍNDEX

Baixa subscripció butlletí.
Sobirania i Justícia, Associació Independentista.
Rambla de Catalunya 61, 5è 3a, 08007 - Correu-e: sij@sij.cat
© 2009 Sobirania i Justícia. Tots els drets reservats